,
10/05/2020
Maternitat
Saltant als bassots

59/60 + 15: A punt per a la Fase 1

Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent. Una sensació que m'encanta i em relaxa, però que ha durat ben poc ja que no han tardat en aparèixer les habituals corressides pel passadís amb les motos, els "papis, quan us despertareu?" o els "tinc caca, us aviso quan acabi". Tot i això, el dia començava prou tranquil (ja s'aniria complicant a mesura que avancés). El fet que demà la nostra zona sanitària (les Terres de l'Ebre) entri a la Fase 1 li ha donat una emoció diferent al dia. Com quan és la vigília d'alguna celebració important. Què és el primer que farem? Ja tenim plans o anirem veient sobre la marxa? Ens fa por o ens en morim de ganes? 

En realitat només tenim una cosa clara: volem anar a veure els iaios. I que sigui un dia que faci sol per poder estar a l'aire lliure, que els petits puguin jugar (i cansar-se) i els grans puguem estar tranquils i amb la distància pertinent. Això, després de dos mesos tancats a casa i de veure'ns només a través de pantalles, serà indescriptiblement molt bonic. Segurament, també ens veurem amb més familiars i amics, però sense presses. Som molt conscients que és només la Fase 1, que no ens podem confiar i que hem de ser prudents. Tenim moltes ganes de sortir d'aquesta situació i només depén de nosaltres que puguem avançar en les fases i tornar a una "nova normalitat" mínimament humana i natural. Voldríem anar més ràpid, voldríem que igual que ens vam tancar a casa, ara poguéssim sortir-ne i tornar a fer la nostra vida d'abans, però sabem que això no serà així. Fins ara, amb tot l'esforç, paciència i incertesa que ens ha costat arribar fins avui, tenim molt clar que no volem tornar enrere. Així que benvinguda Fase 1, seguint les pautes necessàries; Benvinguda Fase 1, amb unes ganes boges de gaudir-te; Benvinguda Fase 1, amb tot el sentit comú per passar, aviat, a la següent fase. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.