Jump to navigation
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment). La calor comença a apretar i els petits no paren de demanar piscina, banyadors i platja. I, sincerament, entre una cosa i l'altra, la veritat és que a casa nostra tots tenim ganes que arribi l'estiu. Sobretot perquè, teòricament, tota aquesta situació ja s'haurà normalitzat (esperem!), ja podrem veure els familiars que a dia d'avui encara estan lluny, ja podrem sentir-nos una mica més lliures després de tot aquest temps tancats a casa.
Ens hem quedat pràcticament sense primavera, però esperem que l'estiu no ens falti enguany. Encara que sigui amb mesures, distàncies i aforaments limitats, però almenys un estiu en què puguem fer una cervesa fresca a una terrassa amb els amics (sense tocar-nos, però junts); un estiu en què puguem banyar-nos al mar i oblidar per uns moments que ens ha tocat viure una pandèmia; un estiu en què puguem tornar a sentir que formem part d'aquest món - que hem de cuidar més - i compartir-ho amb els que més estimem. Ganes d'estiu, ganes de vida. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
