,
16/05/2020
Maternitat
Foto familiar

65/75: Retrobar-se sense abraçades

Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps. Ja em va passar en el seu moment amb els meus pares i avui m'ha tornat a passar amb sogres i cunyats. Dins teu, tens unes ganes enormes de sentir-los prop, de tocar-los, de transmetre'ls com els has arribat a trobar a faltar aquests més de dos mesos separats; però les mesures sanitàries i la prudència d'aquesta fase inicial de desconfinament fa que t'aguantis i et quedis quieta, a dos metres de distància, només saludant-los i abraçant-los amb la mirada. 

Quan els primers dies de confinament m'imaginava aquest moment de retrobament que tardaria en arribar, em saltaven les llàgrimes només de pensar-ho. Perquè m'imaginava precisament una forta i intensa abraçada amb aquelles persones que tant trobava a faltar. En canvi, la realitat ha estat ben diferent. Contradictòria. Estranya. Després de més de dos mesos sense veure'ls, per fi hem pogut compartir físicament un espai i dinar plegats, però amb aquesta distància tan present impregnant-ho tot. Saps que heu fet bé, que ha de ser així i que hem de tenir paciència, però no deixa de ser una situació inversemblant que et fa feliç, però no del tot. Seguirem esperant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

17/03/2020
Els dies es fan molt llargs i les hores passen molt lentes. El cansament comença a acumular-se i la paciència s'acaba massa ràpid.
16/03/2020
Dos bàsics essencials si tens petits per casa i vols distreure'ls una mica més de 10 minuts seguits (que no és cosa fàcil!) Avui hem donat una segona vida a la capsa de cartró de la tele que ens van portar els Reis Mags i l'hem convertit en un cas
15/03/2020
Tot anirà bé. No paro de repetir-m'ho. Per agafar forces. Per a que no em caigue la casa damunt. Per no perdre la paciència. Per no desanimar-me i pensar només dia a dia. Com una carrera de fons.
14/03/2020
Avui he començat el segon dia de confinament amb dos propòsits: prendre'm la situació amb més positivisme i intentar cridar menys que ahir.
13/03/2020
Avui ha estat el primer dia sense escola, després de les mesures preses per combatre l'expansió del Coronavirus. El primer matí, en realitat, que he intentat teletreballar i estar amb els meus dos fills (de 2 i 4 anys) a casa.
23/12/2019
Tot comença amb les llums de Nadal (quan les encendran, mama?), els primers aparadors amb detalls nadalencs (ja és Nadal?) i els pobres Pares Noels penjats dels balcons (hem de decorar la nostra casa!) Encara falta un mes per a les festes nadalenq
17/09/2019
Sempre has pensat (o t'han fet creure) que la mare perfecta és aquella que, després d'un bon embaràs - sense marejos, vòmits ni mals de peus -, recupera la forma de la nit al dia. Ni una estria, tot a lloc i ni un quilo de més.