Jump to navigation
Tot anirà bé. No paro de repetir-m'ho. Per agafar forces. Per a que no em caigue la casa damunt. Per no perdre la paciència. Per no desanimar-me i pensar només dia a dia. Com una carrera de fons. Una carrera que, si fem bé, ens salvarà d'este malson que, de moment, no té una data clara d'acabament. Pensar-hi em posa trista. M'inquieta i em fa pensar en tota la gent a qui no puc veure en directe, no puc abraçar i tant trobo a faltar.
Sé que esta situació acabarà. Que tornarem a sortir de casa, a passejar pels carrers, pels parcs, a compartir dinars familiars i sopars entre amics. Però està sent dur. Ahir estava més optimista. Avui, he hagut de fer un esforç per fer puzzles, disfressar els petits o jugar a carreres de cotxes amb ells. L'horari d'activitats funciona molt bé i és una bona manera de seguir una rutina. Avui, fins i tot, hem decidit que cada dia, abans de sopar, ballarem tots quatre una cançó plegats com a símbol d'haver superat un dia més tancats a casa.
Petites coses que et fan avançar, que et fan agafar forces i passar el dia amb més ànim. És esgotador, però no hem de parar de repetir-nos que tot anirà bé. No pot anar de cap altra manera. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
