,
16/05/2020
Maternitat
Foto familiar

65/75: Retrobar-se sense abraçades

Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps. Ja em va passar en el seu moment amb els meus pares i avui m'ha tornat a passar amb sogres i cunyats. Dins teu, tens unes ganes enormes de sentir-los prop, de tocar-los, de transmetre'ls com els has arribat a trobar a faltar aquests més de dos mesos separats; però les mesures sanitàries i la prudència d'aquesta fase inicial de desconfinament fa que t'aguantis i et quedis quieta, a dos metres de distància, només saludant-los i abraçant-los amb la mirada. 

Quan els primers dies de confinament m'imaginava aquest moment de retrobament que tardaria en arribar, em saltaven les llàgrimes només de pensar-ho. Perquè m'imaginava precisament una forta i intensa abraçada amb aquelles persones que tant trobava a faltar. En canvi, la realitat ha estat ben diferent. Contradictòria. Estranya. Després de més de dos mesos sense veure'ls, per fi hem pogut compartir físicament un espai i dinar plegats, però amb aquesta distància tan present impregnant-ho tot. Saps que heu fet bé, que ha de ser així i que hem de tenir paciència, però no deixa de ser una situació inversemblant que et fa feliç, però no del tot. Seguirem esperant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.