,
16/05/2020
Maternitat
Foto familiar

65/75: Retrobar-se sense abraçades

Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps. Ja em va passar en el seu moment amb els meus pares i avui m'ha tornat a passar amb sogres i cunyats. Dins teu, tens unes ganes enormes de sentir-los prop, de tocar-los, de transmetre'ls com els has arribat a trobar a faltar aquests més de dos mesos separats; però les mesures sanitàries i la prudència d'aquesta fase inicial de desconfinament fa que t'aguantis i et quedis quieta, a dos metres de distància, només saludant-los i abraçant-los amb la mirada. 

Quan els primers dies de confinament m'imaginava aquest moment de retrobament que tardaria en arribar, em saltaven les llàgrimes només de pensar-ho. Perquè m'imaginava precisament una forta i intensa abraçada amb aquelles persones que tant trobava a faltar. En canvi, la realitat ha estat ben diferent. Contradictòria. Estranya. Després de més de dos mesos sense veure'ls, per fi hem pogut compartir físicament un espai i dinar plegats, però amb aquesta distància tan present impregnant-ho tot. Saps que heu fet bé, que ha de ser així i que hem de tenir paciència, però no deixa de ser una situació inversemblant que et fa feliç, però no del tot. Seguirem esperant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.