,
18/05/2020
Maternitat
Collint maduixes

67/75: Passat, present i futur

Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades. Era un passat estable, prou tranquil, amb pocs daltibaixos a priori. Ara mateix, a dia d'avui, només sabem en quina fase estem, el que podem i no podem fer, i què està a les nostres mans per anar superant els dies el millor que podem. Ni estabilitat ni tranquil·litat i vivint un dels daltibaixos més importants de la història del món. 

En aquesta situació, per tant, poca cosa podem predir del futur. Del futur més immediat, em refereixo, perquè vull pensar que una vegada es trobi una vacuna o similar, ja tornarem - esperem! - al passat que teníem (amb millores, més consciència i els canvis socials pertinents). Però penso en l'estiu, per exemple. En com ens ho farem per seguir teletreballant amb els nens a casa, o en el setembre, en com serà el curs, les classes i els horaris. En les vacances ja ni hi penso, la veritat. Vivim un present molt estrany i tenim per davant un futur tan incert que només anirem dibuixant a mesura que avanci tot. Sense plans, sense previsions. Anirem veient. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.