,
22/05/2020
Maternitat
Jugant plegats

71/75: Una tarda sense fills

Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia. Han passat la tarda a casa de dos dels seus cosins - amb els qui s'han anat enviant vídeos i àudios per whatsapp aquest temps, fent plans del que farien quan tot això passés i es puguéssin retrobar -, i aquestes hores de "llibertat com a pares" han estat un regal caigut del cel. Un temps sense crits al nostre voltant, podent tenir una conversa sense interrupcions, descansant per uns moments de l'exigència d'estar sempre pendent dels petits. Que comences a trobar a faltar només acabar-los de deixar (aquelles contradiccions de la vida de mare), però que també necessites alliberar de quan en quan per sentir que hi ha vida més enllà de la maternitat.

Els petits s'ho han passat bomba. Corrent sense parar, jugant a dinosaures, cotxes i grues; reconnectant amb l'essència de qualsevol infant de les seves edats - sobretot després de tant temps tancats a casa i sense relacionar-se amb més nens -. Les ganes de divertir-se, d'experimentar, de cansar-se i d'exprimir el present al màxim encara són més evidents i fortes que abans. I així ho han fet, esgotant-se fins caure rendits de camí cap a casa. Ells contents i nosaltres també. Una tarda separats que ens ha anat bé tant a pares com a fills. Un regal que ens ha brindat l'oportunitat de carregar energies - les nostres - i de recuperar relacions - les seves -. Anem avançant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.