,
31/05/2020
Maternitat
Jugant a casa els iaios

80/87: Iaios

Els estimen amb bogeria i ha estat molt difícil passar tant temps sense ells. Sort de les videotrucades, però mai és el mateix que veure'ls en persona i sentir l'amor que els iaios transmeten en directe. Tant els materns com els paterns, van ser els primers de la llista en anar a visitar, a retrobar, a abraçar en la distància. Són un dels puntals més importants de la nostra vida i sempre són allí per quan se'ls necessita. Imaginar la vida sense ells es fa molt difícil i, realment, aquests més de dos mesos sense la seva companyia física ha estat dur. Ara, per sort, els podem tornar a sentir a prop, com sempre, amb els seus consells, paciència i amor incondicional. Als petits els encanta anar a les cases dels iaios. Són com la seva segona casa i només sortir per la porta, ja pregunten quan podran tornar-hi.

Ara, poder estar recuperant aquest temps perdut amb motiu del confinament familiar està sent realment preciós. Preciós i, al mateix temps, tranquil·litzador, perquè et dóna aire per respirar, per saber que, tot i no poder-los encara abraçar ni besar, tornen a estar a prop nostre per quan els puguem necessitar. Com abans, com sempre. I això et fa pensar en el molt que els arribes a estimar, en la gran sort de tenir-los (i tenir-los a la vora) i, sobretot, en l'extraordinable valor d'estar podent tornar-los a sentir. Gràcies iaios i iaies per tant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.