Jump to navigation
Sí, ho esteu entenent bé. Si no fos prou estar vivint aquesta situació familiar excepcional amb motiu de la pandèmia del coronavirus, poc abans de confinar-nos a les nostres cases, vam saber que estava embarassada. Una decisió que ens va costar de prendre, ja tenint dos petits de 5 i 2 anys, però que ens feia molta il·lusió des de feia temps. Potser a la tercera arribaria la xiqueta, pensàvem! I sí que va arribar, sí, però dues vegades! A les 7 setmanes, el ginecòleg ens informava que esperàvem dos membres més a la família (en aquell moment no sabíem que serien dues xiquetes) i a partir d'aquí, vam començar a viure una muntanya russa d'emocions.
Ja tindré temps d'explicar-vos com han anat aquests mesos fins arribar a les 20 setmanes de gestació (més o menys 5 mesos) - que no han estat gens fàcils -, però la veritat és que, a més d'estar vivint un embaràs doble, estar-ho fent en aquesta situació de confinament, durant més de dos mesos separats de familiars i amics - i una germana a qui, com viu a una altra regió sanitària, encara no he pogut veure (i que, a sobre, va ser mare en ple confinament!) - i amb la incertesa de com anirà tot - ja sigui l'embaràs com el futur del món on vivim - està sent, com a mínim, ben diferent als meus dos embarassos previs. Per si no teníem prou amb l'emoció del moment actual, n'hi afegim una mica més.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.