,
08/06/2020
Maternitat
L'hora de la banyera

88/102: Mobilitat reduïda

Encetem fase 3 amb mobilitat reduïda, tant territorial com física. Sobre la primera, podem desplaçar-nos fins al Camp de Tarragona amb total llibertat - seguint totes les mesures de prevenció, clar -, tot i que no podem travessar el Sénia per visitar la mitja família que viu allí. O sigui, podem anar a comprar a l'H&M de Reus, per exemple, però no podem conèixer en persona a la nostra nova nebodeta que, nascuda en ple confinament, aviat farà dos mesos. Amb les ganes que tenim! 

Sobre la segona, la meva mobilitat física, amb una panxa que ja comença a ser bastant prominent, també s'està començant a reduir. Ajupir-me per recollir coses del terra (la majoria de vegades, joguines), omplir i buidar el rentaplats o banyar els petits a la banyera són accions que cada vegada em costen més. I no em vull imaginar com serà d'aquí uns mesos quan la panxa ja serà de dimensions excepcionals (o almenys, molt més gran que la vaig tenir embarassada dels altres dos petits). En fi, petites anècdotes dels inicis d'un embaràs de bessones amb dos fills, ells sí, amb una mobilitat incansable.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.