,
11/06/2020
Maternitat
Esperant a la consulta de l'HVC de Tortosa
Foto:
Jordi Segarra

91/102: D'ecografia en ecografia sense companyia

Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint. Al ser un embaràs de risc, el protocol marca que hi he d'anar cada quinze dies si tot va bé, i certament, així ha estat des de l'inici d'aquesta aventura (recordem en ple confinament!). En realitat, a partir de la setmana 10 (estic a la 21), que em van derivar a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona (per haver detectat una possible alteració en un dels bebès que s'havia d'estudiar millor), em fan ecografia cada setmana. Una setmana a Tortosa i una altra setmana a Barcelona. 

Per una banda, aquest control tan seguit em fa estar més tranquil·la de com està anant tot. Em sento en bones mans i quan acaba cada revisió, dient-me que tot està bé, surto amb un somriure als llavis i una calma plàcida al cor. Això sí, la part negativa de tot aquest procés, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, està sent que no puc entrar mai acompanyada a la visita. Fins la porta, puc anar amb un acompanyant, però dins la consulta hi he d'entrar sola. I això em trenca per dins perquè em sap molt greu que el pare de les criatures no pugui estar compartint l'emoció de veure-les en directe com jo, que no pugui acompanyar-me en tot aquest camí ple de temors, il·lusions i canvis que és dels dos. Poc a poc, els hospitals tornen a la normalitat, però de moment, a l'ecografia d'aquest matí hi he tornat a entrar sola. Esperarem a la setmana que ve. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.