Jump to navigation
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint. Al ser un embaràs de risc, el protocol marca que hi he d'anar cada quinze dies si tot va bé, i certament, així ha estat des de l'inici d'aquesta aventura (recordem en ple confinament!). En realitat, a partir de la setmana 10 (estic a la 21), que em van derivar a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona (per haver detectat una possible alteració en un dels bebès que s'havia d'estudiar millor), em fan ecografia cada setmana. Una setmana a Tortosa i una altra setmana a Barcelona.
Per una banda, aquest control tan seguit em fa estar més tranquil·la de com està anant tot. Em sento en bones mans i quan acaba cada revisió, dient-me que tot està bé, surto amb un somriure als llavis i una calma plàcida al cor. Això sí, la part negativa de tot aquest procés, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, està sent que no puc entrar mai acompanyada a la visita. Fins la porta, puc anar amb un acompanyant, però dins la consulta hi he d'entrar sola. I això em trenca per dins perquè em sap molt greu que el pare de les criatures no pugui estar compartint l'emoció de veure-les en directe com jo, que no pugui acompanyar-me en tot aquest camí ple de temors, il·lusions i canvis que és dels dos. Poc a poc, els hospitals tornen a la normalitat, però de moment, a l'ecografia d'aquest matí hi he tornat a entrar sola. Esperarem a la setmana que ve. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
