,
11/06/2020
Maternitat
Esperant a la consulta de l'HVC de Tortosa
Foto:
Jordi Segarra

91/102: D'ecografia en ecografia sense companyia

Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint. Al ser un embaràs de risc, el protocol marca que hi he d'anar cada quinze dies si tot va bé, i certament, així ha estat des de l'inici d'aquesta aventura (recordem en ple confinament!). En realitat, a partir de la setmana 10 (estic a la 21), que em van derivar a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona (per haver detectat una possible alteració en un dels bebès que s'havia d'estudiar millor), em fan ecografia cada setmana. Una setmana a Tortosa i una altra setmana a Barcelona. 

Per una banda, aquest control tan seguit em fa estar més tranquil·la de com està anant tot. Em sento en bones mans i quan acaba cada revisió, dient-me que tot està bé, surto amb un somriure als llavis i una calma plàcida al cor. Això sí, la part negativa de tot aquest procés, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, està sent que no puc entrar mai acompanyada a la visita. Fins la porta, puc anar amb un acompanyant, però dins la consulta hi he d'entrar sola. I això em trenca per dins perquè em sap molt greu que el pare de les criatures no pugui estar compartint l'emoció de veure-les en directe com jo, que no pugui acompanyar-me en tot aquest camí ple de temors, il·lusions i canvis que és dels dos. Poc a poc, els hospitals tornen a la normalitat, però de moment, a l'ecografia d'aquest matí hi he tornat a entrar sola. Esperarem a la setmana que ve. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.