,
11/06/2020
Maternitat
Esperant a la consulta de l'HVC de Tortosa
Foto:
Jordi Segarra

91/102: D'ecografia en ecografia sense companyia

Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint. Al ser un embaràs de risc, el protocol marca que hi he d'anar cada quinze dies si tot va bé, i certament, així ha estat des de l'inici d'aquesta aventura (recordem en ple confinament!). En realitat, a partir de la setmana 10 (estic a la 21), que em van derivar a l'Hospital Vall d'Hebrón de Barcelona (per haver detectat una possible alteració en un dels bebès que s'havia d'estudiar millor), em fan ecografia cada setmana. Una setmana a Tortosa i una altra setmana a Barcelona. 

Per una banda, aquest control tan seguit em fa estar més tranquil·la de com està anant tot. Em sento en bones mans i quan acaba cada revisió, dient-me que tot està bé, surto amb un somriure als llavis i una calma plàcida al cor. Això sí, la part negativa de tot aquest procés, amb motiu de la pandèmia de la Covid-19, està sent que no puc entrar mai acompanyada a la visita. Fins la porta, puc anar amb un acompanyant, però dins la consulta hi he d'entrar sola. I això em trenca per dins perquè em sap molt greu que el pare de les criatures no pugui estar compartint l'emoció de veure-les en directe com jo, que no pugui acompanyar-me en tot aquest camí ple de temors, il·lusions i canvis que és dels dos. Poc a poc, els hospitals tornen a la normalitat, però de moment, a l'ecografia d'aquest matí hi he tornat a entrar sola. Esperarem a la setmana que ve. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.