,
20/03/2019
Maternitat
Xiquets als gronxadors

Escapades familiars

Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea. Una maleta amb la roba (per si fa fred o calor, de recanvi per si s'embruten - més que menys per si de cas -, pijames, jaquetes i sabates); una altra bossa amb tot lo del bany (raspall i pasta de dents, sabó i xampú, crema hidratant, secador de cabell i colònia); sense oblidar-te de les tovalloles, les mantes per si fa fred, els medicaments per si es posen malalts i els quatre joguets preferits per distreure'ls durant el viatge. Ah! I també alguna cosa de menjar per si els entra la gana i un parell de botelles d'aigua per si tenen set. 

La teua maleta, evidentment, és secundària. Quatre coses imprescindibles (roba, pijama, necesser i carregador de mòbil) i cap al cotxe que ja feu tard. Les tres hores de viatge passen prou bé, tot i que a la mitja hora de sortir de casa ja pregunten 'Quant falta per arribar?'. Paciència, et dius. I sí, paciència és el que necessitaràs tot el cap de setmana: per adormir-los (estan emocionats pel viatge i, a més, dormen en lliteres, tota una aventura!); per distreure'ls durant tot el dia amb activitats que els agradin (lo de visitar poblets bonics o prendre alguna cosa amb calma a una terrassa no entra als seus plans - això sí, als gronxadors s'hi estarien hores!); per a que mengin tranquils i sense muntar cap drama als restaurans (per què és tan difícil?) 

En resum. L'escapada familiar que visualitzaves tranquil·la, per desconnectar i tornar amb energies renovades i tots feliços i contents es converteix (que il·lusa eres!) en un cap de setmana estressant, esgotador i interminable. Amb moments divertits, descobertes boniques i complicitats impagables. Però també amb moments irritants, nervis a flor de pell i cansament evident. I, en arribar a casa (per fi!), encara et queda desfer maletes, tornar-ho tot a lloc i mentalitzar-te que demà torna a ser dilluns. 

Per sort, en el record només es quedaran les anècdotes, els moments bons i les fotos divertides. Perquè encara que hagi estat un cap de setmana intens (molt intens!), ha estat una escapada familiar diferent. En què heu sortit de la rutina i us heu trobat amb situacions noves, horaris canviats i experiències inesperades. Ha estat una escapada familiar especial i, com tot en aquesta nova vida de mare millennial, ho has intentat viure (i disfrutar!) tant com has pogut. Això sí, tornar a casa ha estat el millor i imprescindible final. Fins la propera escapada! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.