,
20/03/2019
Maternitat
Xiquets als gronxadors

Escapades familiars

Abans de marxar, preparar-ho tot i no deixar-te res ja és tota una odissea. Una maleta amb la roba (per si fa fred o calor, de recanvi per si s'embruten - més que menys per si de cas -, pijames, jaquetes i sabates); una altra bossa amb tot lo del bany (raspall i pasta de dents, sabó i xampú, crema hidratant, secador de cabell i colònia); sense oblidar-te de les tovalloles, les mantes per si fa fred, els medicaments per si es posen malalts i els quatre joguets preferits per distreure'ls durant el viatge. Ah! I també alguna cosa de menjar per si els entra la gana i un parell de botelles d'aigua per si tenen set. 

La teua maleta, evidentment, és secundària. Quatre coses imprescindibles (roba, pijama, necesser i carregador de mòbil) i cap al cotxe que ja feu tard. Les tres hores de viatge passen prou bé, tot i que a la mitja hora de sortir de casa ja pregunten 'Quant falta per arribar?'. Paciència, et dius. I sí, paciència és el que necessitaràs tot el cap de setmana: per adormir-los (estan emocionats pel viatge i, a més, dormen en lliteres, tota una aventura!); per distreure'ls durant tot el dia amb activitats que els agradin (lo de visitar poblets bonics o prendre alguna cosa amb calma a una terrassa no entra als seus plans - això sí, als gronxadors s'hi estarien hores!); per a que mengin tranquils i sense muntar cap drama als restaurans (per què és tan difícil?) 

En resum. L'escapada familiar que visualitzaves tranquil·la, per desconnectar i tornar amb energies renovades i tots feliços i contents es converteix (que il·lusa eres!) en un cap de setmana estressant, esgotador i interminable. Amb moments divertits, descobertes boniques i complicitats impagables. Però també amb moments irritants, nervis a flor de pell i cansament evident. I, en arribar a casa (per fi!), encara et queda desfer maletes, tornar-ho tot a lloc i mentalitzar-te que demà torna a ser dilluns. 

Per sort, en el record només es quedaran les anècdotes, els moments bons i les fotos divertides. Perquè encara que hagi estat un cap de setmana intens (molt intens!), ha estat una escapada familiar diferent. En què heu sortit de la rutina i us heu trobat amb situacions noves, horaris canviats i experiències inesperades. Ha estat una escapada familiar especial i, com tot en aquesta nova vida de mare millennial, ho has intentat viure (i disfrutar!) tant com has pogut. Això sí, tornar a casa ha estat el millor i imprescindible final. Fins la propera escapada! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.