Jump to navigation
Ser una bona mare. Educant-los en valors. Ni massa permissiva ni massa restrictiva. Sent divertida, carinyosa i dolça. Però també sent ferma i ensenyant en el respecte i els límits. Sabent trobar l'equilibri. Ser una mare guai, però també ser una mare amb qui confiar.
Ser també una bona parella. Estant sempre al costat pel que faci falta. Escoltant, acompanyant, estimant. Sense perdre l'atractiu ni l'interès. Mantenint la flama i tenint cura dels detalls. Cuidant-te, trobant temps per a tu i seguir sent la persona de qui un dia es van enamorar.
Tot això, sent una bona professional. Prenent les decisions encertades, mantenint el ritme i estant al corrent de tot. Sense baixar la guàrdia. Estant al 100%. Complint objectius i perseguint metes. Per avançar. Per créixer. Per millorar.
Sense oblidar els amics. Els que sempre han estat allí. Amb els qui recordes anècdotes, comparteixes moments i imagines plans futurs. Als qui escoltes quan ho necessiten, als qui acompanyes per seguir creixent junts. Amb els qui mai has deixat de ser tu i als qui sempre vols trobar prop teu.
Fills, parella, professió i amistat. Mare, germana i filla. Cada vegada tens més rols. Més fronts oberts. Més tasques, més responsabilitats, més compromisos. Sense parlar del dia a dia. De les rentadores, de la compra, de cuinar i de tenir la casa més o menys presentable. Per molt compartit que això sigui.
I vols estar en tot. I vols fer-ho tot bé. I vols arribar a tot. Perquè t'han dit que podem arribar a tot. Que podem ser 'súperwomans'. Dones, mares, parelles, professionals, amigues i filles perfectes. Però hi ha moments en què no pots més. Que tot et supera, que estàs cansada, que veus que no arribes, que tot ho fas a mitges i que sents que tot ho estàs fent malament.
I en estos moments, més que mai, hem de respirar. Ben fort i ben profund. Hem de parar i escoltar-mos. Som dones, som persones. Normals i corrents. No som perfectes (què és ser perfecta, per això?) ni som 'súperwomans'. I, al fons, no ho volem ser. L'únic que volem és sentir que estem fent les coses bé.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
