,
01/05/2019
Maternitat
Moments de lectura

La inseguretat

Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals). Donar-li xumet, seguir el mètode Estivill per adormir-lo o oferir-li aliments sencers des de petit (allò del Baby Led Weaning). Deixar que vagi en caminadors, que vegi dibuixos al mòbil o que mengi xocolata. Castigar-lo si es porta malament o parlar-ho tot (encara que sigui tan bebè que no entengui res del que li dius). Agafar-lo sempre al braç o deixar que experimenti per ell sol. Deixar-lo plorar, apuntar-lo a anglès des del primer any o ensenyar-li unes normes de comportament per anar pel món. 

Vivim en l'època amb més informació que mai i tenim més dubtes dels que voldríem - i que podíem imaginar. Si ja és prou complicat adaptar-te a la teva nova vida, amb tota la responsabilitat que això comporta, només et falten modes, tendències i opinions per totes bandes, que et fan dubtar de les teves decisions i maneres d'educar. Perquè hauríem de partir de la base que totes les mares - i pares - ho fan el millor que saben i amb les millors intencions del món. Perquè cada xiquet i xiqueta és un cas únic i no perquè li donis xumet, el deixis plorar o el castiguis quan fa alguna cosa malament ets una mala mare. Al contrari, segur que tens els teus motius per fer-ho així. 

Més confiança en nosaltres mateixes, ens fa falta. Seguir el nostre sentit comú i, a partir dels nostres coneixements, experiències i lògiques, poder educar els nostres fills i filles sense sentir-nos insegures i amb pors de no estar-ho fent bé. Les teories ens poden ajudar, ens poden donar idees i pautes, però no hem de perdre el punt de vista en com som, com són els nostres fills i què volem per a ells. Per a que siguin persones amb futur, que tinguen un gran cor i, sobretot, que siguin una versió millorada de nosaltres mateixes. Siguem el seu exemple a seguir, amb seguretat i confiança. Amb autoestima i amor. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.