,
23/12/2019
Maternitat
El meu fill gran la primera vegada que va veure el Pare Noel

Les festes de Nadal

Tot comença amb les llums de Nadal (quan les encendran, mama?), els primers aparadors amb detalls nadalencs (ja és Nadal?) i els pobres Pares Noels penjats dels balcons (hem de decorar la nostra casa!) Encara falta un mes per a les festes nadalenques i frases com 'Porta't bé que el Pare Noel et vigila' o 'Ai, que els Reis Mags et portaran carbó' són cada vegada més habituals. 

Potser no havies celebrat mai el Caga Tió a casa - perquè ereu més de Pare Noel -, però et trobes un diumenge pujant al Port i amagant entre herbes i branques un tronc de Nadal (que, per sort, és petit i et cap al "bolso") i cridant 'On estàs tió?' mentre vas dirigint els petits cap al lloc on el tronc els espera. A partir de llavors, clar, ja et veus recollint d'amagat les pells de plàtan, mandarina o les galetes, per a que creguin que s'ho menja quan no el veuen. I per dins teu, penses "Però com s'ho poden creure? Si és un tronc amb la cara pintada!" 

I com el tió, també ho penses amb el Pare Noel o els Reis Mags. Amb totes les històries que arribes a explicar-los, a inventar-te!, per respondre'ls les mil-i-una preguntes que et fan sobre si els que veuen pel carrer són de mentida o de veritat, que si vénen volant, entren per la xemeneia (i si no en tens?) o quants regals poden portar. 

Saps que arribarà un dia en què tota la màgia que ara estan vivint desapareixerà (o, almenys, no serà la mateixa). Saps també que és una celebració basada en regals, la majoria de vegades innecessaris, que treuen el teu esperit consumista que has d'intentar controlar. Perquè els hi regalaries tot, però també vols que siguin conscients que tot no es pot tenir. 

Són dies de contradiccions, de nostàlgies i de retrobaments. D'excessos i festa, però amb petits per casa, realment són dies de màgia. Perquè no entenen res, però ho viuen tot. No saben el perquè, però ho viuen al màxim. I mentre duri (encara que per dins pensis en el dia en què sabran "el secret") ho hem d'aprofitar. Bon Nadal, pares i mares! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.