,
05/09/2018
Maternitat

Les nits

Si no és pels còlics, és per les dents. O perquè té sed, s'ha fet caca o li fa temor la foscor. La qüestió és que el fet de dormir una nit 'del tirón' - tu que sempre has sigut una bona 'dormilona', que mai t'ha costat adormir-te i que eres de les que mai trobava lo moment de sortir del llit pels matins (allò de fer 'lo remolón' que guai era!) - s'ha convertit pràcticament en algo anecdòtic. I no n'estaves preparada (ni ho volies canviar!) 

I és una de les coses que, des del minut zero, trobaràs a faltar. Hi haurà dies que ho portaràs millor (i diràs allò de que el cos s'acostuma a tot i que no et pots queixar) però n'hi haurà d'altres que treuran lo pitjor de tu. Perquè no és una nit puntual que no podràs dormir, o que dormiràs poques hores, sinó que seran pràcticament totes les nits. Totes. Sense treva. Sense descans. Una després de l'altra. I esta constància, este desgast diari, esta 'tortura' nocturna que no acaba mai, hi ha vegades que et supera. Quantes nits hauré plorat donant lo pit a les tantes de la matinada, balancejant al xiquet als braços per a que pare de plorar o, senzillament, perquè em sento esgotada, cansada i no puc més! Llàgrimes que et cauen soles, que necessiten sortir per alliberar tensió i poder agafar aire. Perquè això no para i has de treure l'energia d'on sigue. 

És dur. I és un dels canvis més 'heavies' que vius quan comences a ser mare. Perquè t'ho pots imaginar (sempre ho has sentit dir això de que si el xiquet dorm, tens molt de guanyat), però mai fins a quin punt pot arribar a ser d'esgotador.

En fi, com ens hem de vore... tu que sempre havies sigut (i intentes seguir-ho sent!) bona rondadora, que mai trobava lo moment d'anar cap a casa, i ara desitjant cada nit quan t'agites al llit només una cosa: dormir fins que sigue de dia (i si pot ser una miqueta més, millor). 

Bona nit, mares! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.