,
28/09/2018
Maternitat

Lo teu cos

Et mires a l'espill i, és la veritat, no t'agrada lo que veus. Los pits caiguts (més del que ja els tenies), les estries que no marxen (i que mai marxaran del tot) i la panxa, esta panxa flonja, amb poca gràcia, despenjada i que no sembla que vulgue (o pugue) tornar a lloc. És normal, et dius. Has passat dos embarassos, la teua pell s'ha estirat com mai ho havia fet abans i, clar, tornar a estar com estava abans segurament és impossible. O almenys, molt difícil. Suposo que no pots pretendre ser la que eres abans. Perquè, n'ets conscient, ja no ets la que eres abans. Ser mare t'ha canviat, físicament i psicològicament. Però hi ha moments en què tornar a sentir-te tu és lo que més necessitaries. 

Perquè t'agradaria vore't millor. T'agradaria acceptar-te més. Potser no ho has acabat de fer mai i ara, no ens enganyem, segurament és més complicat. Tens poc temps per a tu. Per a cuidar-te, per a pensar en què necessites, per a escoltar-te i buscar solucions al que no funciona dins teu. 

Has canviat. I tant que has canviat! Has donat vida (lo miracle més gran) a dos personetes que t'estimes més que a tu mateixa, però hi ha moments en què lo que més necessitaries és retrobar-te, sentir-te i, sobretot, acceptar-te. No és fàcil, però forma part del miracle. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

17/03/2020
Els dies es fan molt llargs i les hores passen molt lentes. El cansament comença a acumular-se i la paciència s'acaba massa ràpid.
16/03/2020
Dos bàsics essencials si tens petits per casa i vols distreure'ls una mica més de 10 minuts seguits (que no és cosa fàcil!) Avui hem donat una segona vida a la capsa de cartró de la tele que ens van portar els Reis Mags i l'hem convertit en un cas
15/03/2020
Tot anirà bé. No paro de repetir-m'ho. Per agafar forces. Per a que no em caigue la casa damunt. Per no perdre la paciència. Per no desanimar-me i pensar només dia a dia. Com una carrera de fons.
14/03/2020
Avui he començat el segon dia de confinament amb dos propòsits: prendre'm la situació amb més positivisme i intentar cridar menys que ahir.
13/03/2020
Avui ha estat el primer dia sense escola, després de les mesures preses per combatre l'expansió del Coronavirus. El primer matí, en realitat, que he intentat teletreballar i estar amb els meus dos fills (de 2 i 4 anys) a casa.
23/12/2019
Tot comença amb les llums de Nadal (quan les encendran, mama?), els primers aparadors amb detalls nadalencs (ja és Nadal?) i els pobres Pares Noels penjats dels balcons (hem de decorar la nostra casa!) Encara falta un mes per a les festes nadalenq
17/09/2019
Sempre has pensat (o t'han fet creure) que la mare perfecta és aquella que, després d'un bon embaràs - sense marejos, vòmits ni mals de peus -, recupera la forma de la nit al dia. Ni una estria, tot a lloc i ni un quilo de més.