,
15/10/2018
Maternitat
L'etern desordre dels joguets

Mares reals

L'altre dia, en una conversa informal entre amigues, vaig sentir dir que ara està molt de moda això que les mares expressin tot el que no els agrada de la maternitat. Que expliquin el dur que és, que es queixin del que les molesta, cansa o estressa del dia a dia com a mare. Com si no calgués fer-ho. Com si ho estéssem fent massa i això fos contraproduent a orelles de les futures mares. 

En aquell moment, vaig callar. Perquè sí que és veritat que, d'un temps ençà, sembla ser que es pot parlar més obertament del que realment comporta ser mare. Dels canvis que vius, de l'estrès, els maldecaps, l'ofuscació i el cansament que representa. El Club de Malasmadres, per dir-ne un que segueixo des de fa temps, n'és un clar exemple. Les mares comencem a poder parlar clar i, sobretot, a no sentir-nos malament quan ho fem.

Perquè sempre ens havien pintat una maternitat de color de rosa. Vestint als bebès amb aquella robeta tan 'mona' i petita, donant-los de menjar fent l'avió i sense plors, passejant-los pel parc sense haver-los de canviar el bolquer al mig del no-res... Per no parlar a nivell emocional. Ser mare era sinònim de felicitat absoluta. De plenitud. El millor que et podia passar a la vida i que convertiria els teus dies en increïbles moments de joia. 

I sí, no dic el contrari, ser mare et fa molt feliç. Però no sempre. Ser mare et fa sentir plena. Però no sempre. Ser mare et dóna moments increïbles que no tenen preu. Però no sempre. I és per això que reivindico que sí que és necessari que les mares expressem el que no ens agrada de la maternitat, el que ens molesta, cansa o estressa. Perquè això ens passa a totes. I perquè això també passarà a les futures mares. I és bo compartir-ho. És bo que ho sabem abans d'aventurar-nos al canvi més gran que viurem com a dones. Amb els bons moments i els no tan bons. Tenint clar que som mares reals i no aquelles històries falses que vèiem a les pel·lícules. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

17/03/2020
Els dies es fan molt llargs i les hores passen molt lentes. El cansament comença a acumular-se i la paciència s'acaba massa ràpid.
16/03/2020
Dos bàsics essencials si tens petits per casa i vols distreure'ls una mica més de 10 minuts seguits (que no és cosa fàcil!) Avui hem donat una segona vida a la capsa de cartró de la tele que ens van portar els Reis Mags i l'hem convertit en un cas
15/03/2020
Tot anirà bé. No paro de repetir-m'ho. Per agafar forces. Per a que no em caigue la casa damunt. Per no perdre la paciència. Per no desanimar-me i pensar només dia a dia. Com una carrera de fons.
14/03/2020
Avui he començat el segon dia de confinament amb dos propòsits: prendre'm la situació amb més positivisme i intentar cridar menys que ahir.
13/03/2020
Avui ha estat el primer dia sense escola, després de les mesures preses per combatre l'expansió del Coronavirus. El primer matí, en realitat, que he intentat teletreballar i estar amb els meus dos fills (de 2 i 4 anys) a casa.
23/12/2019
Tot comença amb les llums de Nadal (quan les encendran, mama?), els primers aparadors amb detalls nadalencs (ja és Nadal?) i els pobres Pares Noels penjats dels balcons (hem de decorar la nostra casa!) Encara falta un mes per a les festes nadalenq
17/09/2019
Sempre has pensat (o t'han fet creure) que la mare perfecta és aquella que, després d'un bon embaràs - sense marejos, vòmits ni mals de peus -, recupera la forma de la nit al dia. Ni una estria, tot a lloc i ni un quilo de més.