,
20/01/2021
Maternitat
Els meus quatre fills i jo al sofà de casa

Quan et diuen que en són dos

La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi. Perquè, per molts antecedents genètics que hi puguin haver, tenir un embaràs múltiple és tota una loteria. I mira, a natros, sense esperar-nos-ho per res del món, ens va tocar. 

Com va ser el moment en què us ho van dir? Segurament és la pregunta que més ens han fet fins ara. Normal, jo també la faria. I és que aquell moment, tu estirada amb les cames obertes, mig a les fosques i intentant desxifrar aquella pantalla negra plena d'ombres que costa tant d'entendre; aquell moment, en què només esperes que et diguen que està tot bé; aquell moment - lo moment - en què et diuen 'en veig dos', tens la sensació que allò que està passant no és real. Et quedes en xoc, incrèdula, en blanc. Allò que t'està dient no va per tu, és una broma.  

Però tornes a intentar desxifrar aquella pantalla negra plena d'ombres que t'està ensenyant el metge per si pots entendre alguna cosa del que està passant, mentre mires la teua parella - dret, igual d'atònit que tu - i us feu un mig somriure ple de nervis i emoció a parts iguals. Dos. Dos criatures més. Si ja us va costar decidir-vos per un tercer, ara, de cop, en vénen dos més. Què fort. 

I sortiu de la consulta encara pensant que allò que us acaben de dir no pot ser veritat. Que potser no ho han vist bé. Dos. Mare meua, com ens ho farem. 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.