,
20/01/2021
Maternitat
Els meus quatre fills i jo al sofà de casa

Quan et diuen que en són dos

La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi. Perquè, per molts antecedents genètics que hi puguin haver, tenir un embaràs múltiple és tota una loteria. I mira, a natros, sense esperar-nos-ho per res del món, ens va tocar. 

Com va ser el moment en què us ho van dir? Segurament és la pregunta que més ens han fet fins ara. Normal, jo també la faria. I és que aquell moment, tu estirada amb les cames obertes, mig a les fosques i intentant desxifrar aquella pantalla negra plena d'ombres que costa tant d'entendre; aquell moment, en què només esperes que et diguen que està tot bé; aquell moment - lo moment - en què et diuen 'en veig dos', tens la sensació que allò que està passant no és real. Et quedes en xoc, incrèdula, en blanc. Allò que t'està dient no va per tu, és una broma.  

Però tornes a intentar desxifrar aquella pantalla negra plena d'ombres que t'està ensenyant el metge per si pots entendre alguna cosa del que està passant, mentre mires la teua parella - dret, igual d'atònit que tu - i us feu un mig somriure ple de nervis i emoció a parts iguals. Dos. Dos criatures més. Si ja us va costar decidir-vos per un tercer, ara, de cop, en vénen dos més. Què fort. 

I sortiu de la consulta encara pensant que allò que us acaben de dir no pot ser veritat. Que potser no ho han vist bé. Dos. Mare meua, com ens ho farem. 

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.