,
17/09/2018
Maternitat

Sempre endavant

Està clar que un fill et canvia la vida. Això és inqüestioniable. Hi ha dies que ho portes millor i altres que no saps què fer per sentir-te una mica feliç en lo teu dia a dia. Perquè hi ha moments en què, si poguéssis, els apretires lo botonet de OFF i descansaries una bona horeta, o dos, o tres... o un dia sencer!

Però precisament perquè no tenen este botonet d'apagar (que tantes vegades hem desitjat!), los fills es converteixen en lo motor més brutal que segurament haurem tingut mai a la vida. Perquè, és veritat (i també s'ha de dir - ben fort i ben alt!), ser mare et fa viure el dia a dia com mai abans havies fet. En una intensitat, en una energia (que a vegades no saps d'on treus), que no es pot explicar. 

Perquè cada dia passa alguna cosa nova. Que aprenen ells de tu o que descobreixes tu en ells. Et sorprenen, et fan riure, fan que et tornes a emocionar per aquelles petites coses que ja tenies oblidades. Són pura vida, ho tenen tot per fer i no perden ni un minut en experimentar-ho.   

I, realment, si t'ho pares a pensar, això segurament és lo millor regal que et poden fer. Perquè - com diu lo vídeo que us comparteixo a sota - los fills no et deixen fer moltes coses, però sobretot lo que no et deixen fer és rendir-te, és pensar que no pots més, és enfonsar-te o no trobar-li sentit a la vida. Perquè ser mare és moltes coses, però sobretot és sentir que cada dia val la pena. Per ells, perquè són lo més gran que has fet mai, sempre endavant.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.