,
23/03/2021
Maternitat
Los meus fills grans, les bessones i jo

Tot passa

Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència. Tot passa, em repetia a mi mateixa quan començaven, cada nit dels primers - i no tan primers - mesos de vida, los plors de les petites. Uns plors que no deixaven - ni a elles ni a natros - adormir-nos abans de les 3 de la matinada. Tot passa, pensava. I això em reconfortava. Perquè era veritat, cada nit, després de moltes passejades amunt i avall del passadís i molta son acumulada, los còlics acabaven passant i finalment, elles i natros, podíem dormir - encara que fossin un parell d'hores seguides. 

Tot passa, encara ara em recordo a mi mateixa cada nit d'interrupcions contínues per donar de pit a les bessones. Ara una, ara l'altra, ara una, ara l'altra. Amb aquella inèrcia natural de despertar-me sense sobresalts, enmig del silenci de la foscor, calmant les criatures i tornant a dormir - encara que siguen un parell d'hores seguides. Tot passa, i això em reconforta. 

Però tot passa per deixar enrera estos moments més durs i difícils, però tot passa també per deixar enrera los moments més bonics que - com los altres - tampoc tornaran. Les manetes que t'agafen lo dit mentre mamen, los somriures quan els dius tonteries, les mirades plenes de tendresa que busquen captar cada instant. La seua pell, la seua innocència, la seua màgia. 

Això també passa i només cal que mire els meus altres dos fills, que s'han fet grans de cop, per a ser-ne conscient. I quan hi penso, una barreja de nostàlgia i orgull m'envaeix lo cor. Perquè el temps no para i tot passa, ells creixen i aprenen de la vida. Amb tu al seu costat, que també canvies i t'adaptes a tot lo que es posa per davant. Tot passa. Lo bo i lo dolent. Exprimi'm lo present al màxim. Tot passa, la vida també. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

28/04/2020
Avui, amb el bon dia que ha fet, hem tornat a fer la sortida de rigor amb els petits de casa. No ens hem allunyat ni 200 metres, però - coses bones de viure prop d'horts i cases de camp - hem passat una hora d'allò més intensa i bonica.
27/04/2020
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem!
26/04/2020
Per estrany que sembli, avui nosaltres no hem sortit de casa. Ens hem quedat fent figuretes de sal, una de les manualitats estrella d'aquest confinament familiar. Una tassa de sal, dues de farina i mitja d'aigua.
25/04/2020
Avui hem tingut una novetat molt gran a casa nostra: els veïns (i també tiets) de terrassa ens han deixat la seva gosseta per a que jugués amb els nostres petits.
24/04/2020
Aquell moment del dia en què, després de jugar sense parar, se'ls hi acaben les piles i entren al món dels somnis. Bona nit, quines boniques paraules. Es fa el silenci, la casa sembla una altra.
23/04/2020
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut.
22/04/2020
Els dies passen, les setmanes també, d'aquí poc ja comptarem en mesos... I seguim en aquest bucle del confinament familiar amb dies bons i dies no tan bons.