De sinònims i eufemismes

Des de sempre m'han agradat los sinònims. Esmolen la llengua. Afinen l'idioma. No em barrufen tant, en canvi, els eufemismes. Són cortines de fum per no dir l'innombrable. O paraules buides que donen contingut a allò que no en té. O que li lleven. Com si dissimulant la definició s'atenués el què. Viatjant pel Matarranya, de concerts, conec la notícia de que el cementeri nuclear no s'ubicarà a Ascó. Alegria per la bona nova, mesclada amb solidaritat amb la gent de Villar de Cañas (Cuenca). MTC, n'hi diuen: Magatzem Temporal Centralitzat. Amb este nom, tant pot ser que hi guardes mobles per un trasllat (al magatzem vull dir), com llibres, com aïnes del camp, com residus nuclears. MTC per dir cementeri nuclear. I tots contents, perquè un magatzem sempre és necessari.

Si revisem lo vocabulari que se'ns vol imposar per calmar o despistar les masses, trobem també altres perles. A saber: transferència per dir transvasament (transferim diners i lo que voldrien transvasar ells és aigua). Lo minitransvasament a Tarragona que hi ha en funcionament lo gestiona el Consorci d'Aigües de Tarragona: CAT. Quines sigles més boniques, què patriota. I, fa uns quants anys, van dir-li PHN: Pla Hidrològic Nacional, quan no era ni pla, ni hidrològic, ni nacional. Los 'hilillos de plastelina' eren petroli (amb la plastelina mons nebots hi juguen). A la guerra se n'hi va dir 'atac preventiu' (és com aquell que per evitar incendis va proposar talar arbres abans que es cremessen, Bush li deien). I també tenim parcs eòlics, no centrals eòliques (un parc té arbres, una central genera energia, per neta que sigue. Com va dir el gran escriptor Gerard Vergés, una energia neta pot ser molt bruta depén d'on se pose. I ho va exemplificar amb la imatge d'un wàter al mig de menjador de casa. Ningú dubta de la necessitat d'un WC -deia- però al lavabo, és clar).

Fa temps, una infanta no es va divorciar, sinó que la seua relació de parella va viure un 'cese temporal de la convivencia'. Clar, la gent de sang blava no queda bé que es divorcie (ni tampoc queda massa bé que desvie fons púbics… ep! pressumptament). Perfecte. I mentres a natros, humils mortals, mos apliquen retallades, altrament dits ajustos necessaris i inevitables (que dixen les estisores per a les modistes i els sastres). És físicament impossible apretar-se el cinturó i abaixar-se els pantalons a la vegada.

També hi ha paraules que tenen massa pes o que han perdut l'essència. Amistat, per exemple. Hi ha persones que la dignifiquen. Però de vegades s'usa tant a la lleugera que sembla que tot siguen amics. I no. Jo no tinc 1910 amics al facebook, són coneguts, saludats, gent que vol conèixer la meua música. Alguns, és clar, sí que ho són, d'amics. La justícia no n'és tant de justa i els indignats no som 'perroflautas'. Ah! i segons per a qui, l'amor és una paraula molt gran que s'aprima si ets del mateix sexe que la persona que estimes.

Tenim una llengua molt rica. Parlant la gent s'entén, però parlem amb propietat. I si no ens hi parlen, detectem l'eufemisme, per favor. Diem les coses pel seu nom. Perquè hi ha rius que són rierols. I hi ha rius que ho han de continuar sent. I injustícies enormes. Perquè hi ha amics que ho són amb totes les lletres i també hi ha un idioma: lo català. Oco també aquí! alguns diran que és diferent del valencià i que no és lo mateix que el que es parla al Matarranya, a Fragga o a Mequinensa. Que li pregunten a Jesús Moncada.

Que la llengua continue sirgant i ens done la saviesa per entendre-la i usar-la com mereix.

I quan diguem 't'estimo', que sigue de veritat.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

'Recalculant ruta'

15/11/2017

Imagineu-vos que aneu en lo cotxe i us equivoqueu de camí.

Llegir més

Llista única amb l'alliberament dels presos polítics o per separat sense Puigdemont?

10/11/2017

El Gobierno de España, per la presió internacional cada vegada amb més veus crítiques i si intuix que el 17N l’ordre d’extradició per al President Puigdemont i els quatre consellers pot ser rebutjada per la justícia belga, podria ser que mogués fi

Llegir més

De mal menor, res de res

09/11/2017

Avui s'ha inaugurat una exposició al Palau Robert de Barcelona en la què hi participo '(R)evolució de les dones en la música'. Vo'n faria un resum bonic però no en tinc ganes.

Llegir més

Habitual no és normal i cessar no és destituir

05/11/2017

Este migdia, veient en directe la roda de premsa del portaveu de la Fiscalia belga, Gilles Dejemeppe, m’ha donat la sensació de que estem tots una mica, ni que sigue només una mica, sota el Síndrome d’Estocolm.

Llegir més

La llibertat s'adquireix amb la pràctica i s'aprén exercint-la

02/11/2017

Tot mos sembla, avui, irrellevant, aquell problema que fins ara era insalvable, la petita discusió familiar, lo mal de cap, aquella preocupació laboral… Són hores greus i natros hem de ser més aguts. Més forts.

Llegir més