Jump to navigation
No vas ser mai lo meu fitxatge preferit, tot i que et reconec la teua aportació a l'equip. He aplaudit els teus gols i he xiulat les teues errades. Ets un esportista d’elit. Ho has guanyat gairebé tot i et trobes en una edat delicada. Retirar-te i acabar com un senyor o apurar el físic i esgotar les opcions de tindre encara més títols al teu palmarès. Sempre he pensat que és millor retirar-se a dalt de tot (Xavi Hernández amb lo triplet), que entossudir-se a continuar pete qui pete malgrat que les cames ja no et responen igual i arrossegant-te per n’estos camps de Déu sent una ombra del que eres (Ronaldo, no Cristiano, l’ex del Barça). Arriscar-se pot portar-te a la glòria, sí, però si perds, no només perds tu sinó també el teu equip, que no s’atrevix a fer-te fora pel teu pes específic. "Coi, sóc lo capità!", dius. Ja ho sé, però de vegades a l’onze inicial no ets imprescindible. Segurament encara tens coses a dir, però com a suplent o director tècnic.
Hi ha gent que t’anima a seguir, altres te diuen que millor que marxes. I com que qui et vol fora del club és l’etern rival, te cou. Potser si algú dels teus, de dins mateix, t’ho fes vore d’una altra manera, amb una mica d’autocrítica… Si t’aferres a l’equip, no escoltes el teu rellotge biològic i perds perquè qui et derrota al terreny de joc és lo rival, els teus incondicionals s’enfanden, abandonen la causa i es creen faccions i ‘ismes’.
En canvi, si ets tu qui decidixes fer-te a un costat, penjar les botes i seguir vinculat al club (tipus Puyol o acceptant la suplència, com Xavi l'any passat), llavors la teua gent seguirà estant al teu costat i no es perdrà la massa social que confia en tu i et recolza i això, benvolgut capità, és molt important per a la temporada que mos ve. Seria intel·ligent: tu surts com a heroi (que sempre t’ha agradat i és millor que ser màrtir, la veritat) i demanes a la teua gent que no es desmarque del club i face pinya. Ells, si els ho dius, ho faran. Pau social. Ja ho deia Guardiola: Quan tingues dubtes, pensa què és el millor per al Barça, no per a tu.
Continuaràs vinculat a l’entitat de la teua vida i hauràs sigut la solució, no el problema. Encara que qui et considere acabat com a jugador no sigue just del tot amb la teua trajectòria i prou faena tingue a fer l’alineació del seu propi equip, tu també has de reconèixer que, al llarg de la teua carrera, has fet alguna que altra entrada lletja per darrere que mereixia la roja directa. I això no trau que els altres no facen mai faltes i que hagen estat gana. Però una errada no en pot tapar una altra i si ells no han ficat seny fica-l'hi tu, que després sempre li donem la culpa a l’àrbitre.
Malgrat tindre algun fitxatge millor en ment, jo t'hagués renovat ni que fos 18 mesos pel bé del conjunt, però una meitat del contrincant/aliat ha xutat a la nostra pròpia porteria. I fa ràbia, sí. I no m'agrada, no. Però, en tot cas, benvolgut capità, si consideres una irreponsabilitat fer-se un autogol (ho compartixo) no caigues a la mateixa pesada: agafa la pilota, xuta a l’escaire, iguala de nou la partida i anem a pel gol de la victòria, ni que sigue en temps de descompte. Portar el braçalet també és això.
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
