Jump to navigation
Quan lo PP (aleshores amb lo suport del CiU) va aprovar per llei lo transvasament de l’Ebre dins del Pla Hidrològic Nacional (parlem dels anys 2000-2004) resulta que tot haguessen sigut beneficis per al Delta i el tram final del riu. Un riu que ara agonitza inclús sense transvasament. Que sobrava aigua, deien (quan hi vaig en piragua per segons quins trams, rasco el cul de l'embarcació a terra). Que era una oportunitat única per aconseguir compensacions econòmiques. I aquí cal diferenciar compensacions i inversions: la inversió se la mereix lo territori pel simple fet de formar part d’un país i pagar els seus impostos (hospitals, escoles). Una compensació implica que se’t va a fer mal, sinó per què caldria recompensar-te? Si m'he de vendre el riu perquè em fiques un hospital nou...)
Seguim. Cada vegada que la nuclear d'Ascó té una aturada no programada o perd partícules radiactives per n'estos móns de Déu, les autoritats pertinents s’afanyen a dir que no hi ha perill per a la població. Mentrestant, l’índex de malalts de càncer a les Terres de l’Ebre és dels més alts de Catalunya (per no dir el més alt, però com que dades oficials no se’n faciliten…)
Ercros portava no sé quants anys abocant llots tòxics a l’Ebre de Flix i ara corrents i depressa a extraure’ls en una maniobra pionera que esperem que acabe bé. Tranquils: l’empresa marxa, però los residus se queden. La tèrmica d’Enron (projectada a Móra la Nova allà pel 2001) també havia de ser una oportunitat de futur increïble i poc temps després que es desestimés lo projecte (gràcies en part a la presió social) l’empresa promotora va fer fallida. També és mala sort.
I com si només fes vent al sud, cada cop les nostres muntanyes patixen més l’especulació eòlica (que li diguen a la Terra Alta). No és que estigue en contra d’esta energia, ans al contrari. Simplement trobo que cada comarca ha d’assumir lo seu percentatge productiu i que, com diu amb ironia i encert l’escriptor Gerard Vergés: ‘una energia neta pot ser molt bruta depén d’on se fique’. I l’home, savi ell, ho exemplifica dient que un wàter és necessari a qualsevol casa, però no al mig del menjador.
I quan ja pareixia que ho havíem vist tot… tot? No! Ara resulta que la terra tremola. Com deu ser? Si total, només li han injectat ves a saber quant de gas a quasi dos quilòmetres de profunditat sota el nivell del mar! i davant les costes del Delta! Des del 8 de setembre s’han produït 400 seismes de baixa magnitud a l’escala de Richter a la zona del nord de Castelló i el sud de les Terres de l’Ebre (l'últim de 4,2, oco!) Les autoritats destaquen que la zona és d’un perill sísmic “no menyspreable” (bonic eufemisme) però creuen que un terratrèmol de gran magnitud és "improbable". Clar! Diràs que encara sento algun il·luminat dient que les Terres de l'Ebre havíem perdut una oportunitat increïble de progrés (per cert, què és lo progrés realment?) perquè patíem l'impacte visual del projecte Càstor però no mo'n beneficiàvem econòmicament, a l'estar situat a territori castellonenc.
(Òbric parèntesi: que este lamentable episodi mos consciencie, més si cap, per a lluitar contra el perill imminent del fracking. Perquè, malgrat diferències tècniques, a la Terra li és igual que li injectem gasos -com fa Càstor- que que li injectem fluids -com volen fer els projectes de fracking a les Terres de l'Ebre i l'est de l'Aragó. Injeccions de cossos extranys, al cap i a la fi. Recordo que fa temps va estar de moda injectar-los clembuterol a les vaques i van acabar boges. Tanco parèntesi)
Total que, de moment, lo 26 de setembre lo Ministeri d’Indústria ja va ordenar el cessament temporal de l’activitat del projecte Càstor. Ah! (que diria Monegal), que es diu així, eh? Quin nom més majo. Sona molt ecològic i natural. Un animalet del bosc. Me recorda a la mítica col·lecció de 'Jóvenes castores' que llegia de menudeta. Igual que Gas Natural, que a la propaganda utilitza palometes (papallones, per als no avançats en català-tortosí, altrament dit Lapao). O les empreses eòliques que fiquen espectaculars fotos de postes de Sol rogenques amb los molins a primera fila. Ideal. I les nuclears a la vora del mar (Vandellòs) o del riu (Ascó). Què bucòlic tot. No donem l'abast per fer plataformes socials, xiquet!
La Natura porta a n’este món molts més anys que no pas natros, humans insensats, hereus irresponsables d’un llegat que es va esgotant a pressa feta. Potser hauríem d’escoltar-la més que no pas intentar enfrontar-mos-hi per guanyar-li no sé quina absurda batalla per la superioritat de l’espècie. La Terra s’està enfadant i tremola, no sé si també de temor. Com diu l'himne d'Els Segadors: 'que tremoli l'enemic...' El que em preocupa és que potser l'enemic és lo mateix ésser humà. Som lo verí i l'antídot d'este món? La Terra es queixa i tremola. Jo també tremolo, la veritat, perquè cada vegada que m’han dit que no patisque de res, no era res de bo…
Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.
