Quotidianitat

Un dels regals més grans que m’ha fet la vida són mons nebots. Sis, camí de la sèptima abans d’acabar l’any: Jordi (12), Júlia (11), Maria (9), Toni (8), Paula (2), Marina (1) i Alba (apunt d’arribar). Los veig jugar al canalet (l’hort heretat de mons iaios), córrer per la platja, escoltar música i somriure amb les coses senzilles de la vida, com ara fer una cabana de troncs i branques baix d’un garrofer. I amb la quotidianitat anestessiant no m’adono d’una detall important: cada dia tenen plat a taula i un llit on dormir. Sí. Los drets elementals s’han convertit en privilegis.

Lo darrer informe d’Unicef parla de 2,2 milions de xiquets i xiquetes que viuen a llars per sota el llindar de la pobresa (ha pujat un 10 per cent des del 2008), i la pobresa infantil a l’Estat espanyol arriba al 26,2 per cent de la població menor de 18 anys. Així mateix, segons la Fundació Justícia i Pau, presidida pel tortosí Federico Mayor Zaragoza (també exdirector general de la UNESCO), al món cada cinc segons mor de gana un infant menor de deu anys. En nom d’un malentès progrés i d’una crisi que és una estafa, les xifres pugen fins a límits indignes. I així anem fent, natros i la nostra quotidianitat que ens acostuma a l'intolerable, enganyat-mos amb mentides reconfortants o obviant la realitat per desconeixement o comoditat, en lloc d’assumir les veritats incòmodes i agarrar el bou per les banyes. Mentrestant, l’estat es convertix en un mite innecessari (en paraules de l’escriptor J.J. Rovira Climent) i institucions com l’Església que, segons la base dels seus orígens haurien de ser exemplars, callen al respecte o només obrin la boca per parlar del perill de la secessió d’Espanya. Per sort, com diu avui l’editorial del diari ARA, “mentres la seua jerarquia, instal·lada en el tancament doctrinari, es distancia de la realitat, els cristians de base fa una magnífica tasca social”.

Queden massa revolucions pendents. Revolucions que la quotidianitat ens maquilla. Jo també vull tindre dret a decidir i que el meu país -Catalunya- sigue lliure, però de la mateixa manera que Artur Mas i CiU no trobaran mai estelada prou gran per tapar les seues vergonyants retallades, natros tampoc hauríem de poder amagar el cap sota l’ala i volar al mateix temps.