Surtdecasa Ebre
,
28/12/2013
Entorn

Coves Meravelles: capricis de la natura

Ens endinsem en les cavitats subterrànies que caracteritzen l’orografia de Benifallet
Som a les entranyes de la terra. Silenci. Sembla que la vida es detingui però si t’hi fixes, comproves que la natura segueix el seu curs. Aquí, però, a través dels minerals que, guiats per una senzilla gota d’aigua, conformen algunes de les creacions més belles que s’amaguen a l’interior de les nostres muntanyes.
 
Ens traslladem a Benifallet, on aquest espectacle es pot contemplar endinsant-nos a les muntanyes que conformen la serra de Cardó. Obsequiades amb multituds de cavitats subterrànies, en podem visitar dues: la cova del Dos i la cova Meravelles. Abans, però, la història del seu descobriment ens atura a la boca de la cova Marigot, anomenada així en homenatge al seu descobridor. Va ser l’any 1967 quan el Grup d’Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista de Gràcia, encapçalat per Eugeni Marigot, va iniciar la prospecció d’aquesta cavitat, de la que la gent del poble només en coneixia els 10 primers metres del seu recorregut total, una mica més de mig quilòmetre.
 
Comencem la visita a la Cova del Dos, anomenada així perquè té dues entrades naturals a la paret de la muntanya. Coneguda pels benifalletencs des de fa molts anys, aquesta cavitat es va convertir en refugi de diferents famílies del poble durant la Guerra Civil. La seua importància rau en el descobriment de restes de l’època neolítica fetes al seu interior, com ara puntes de llança, sílex i un vas campaniforme.
 
La bellesa del lent degoteig de l’aigua ens espera a la Cova Meravelles, anomenada així pels seus descobridors, ja que es van emocionar amb l’espectacle que van contemplar en entrar-hi per primer cop. La joia de la corona. La riquesa de les formes. Els capricis de la natura en forma d’escultures minerals. Estalactites i estalagmites farceixen aquesta cavitat que guarda sorpreses per descobrir i per imaginar. Accedim a la Sala dels Llapis, batejada amb aquest nom perquè les formacions que hi abunden pengen del sostre i acaben en punta. En algunes s’hi contemplen els degotalls que acabaran per formar una estalagmita que s’aixecarà des del terra i que, a força de segles, s’unirà amb l’estalactita que li dóna sentit i acabarà dissenyant una columna. El temps aquí és relatiu. Només un centímetre de formació triga una mitjana de cent anys en prendre forma.
 
Seguint la galeria, arribem a la Sala de l’Amfiteatre. El nom en defineix la disposició. Els gorgs n’omplen la part principal. Les filtracions de l’aigua de la pluja aquí es converteixen en les protagonistes ja que són les que omplen aquests petits llacs que avancen i eleven les seues parets amb el carbonat de calci del terra. Alcem la vista, mirem al nostre voltant. La cavitat és gran, àmplia, i a cada racó hi trobem formacions sorprenents. Criden l’atenció les excèntriques. Desconeixen la llei de la gravetat. Semblen petits cactus plens de ramificacions que no es posen d’acord en quina direcció créixer, per això ho fan en qualsevol sentit. Juguen. Nosaltres, també. Amb les formes i amb les ombres ens inventem i busquem aparences que ens siguin conegudes.
 
La guia ens diu que arribem al darrer punt destacat del nostre reconegut. La Sala de la Música és un espai petit però es converteix en l’aglutinador de totes les formes que hem vist a la resta de la cova. Petites meravelles que es concentren al voltant d’unes estalactites molt especials. Sorpresa final en forma de set notes. Reprenem el camí cap a la superfície. La muntanya, des de fora, no té res d’especial. El tòpic de la bellesa interior pren sentit.
 
Roques i riu
A la superfície, els paratges de Benifallet constitueixen un escenari històric que ens transporta en el temps. Contemplant el riu des d’un mirador privilegiat, s’hi alça el Castellot de la Roca Roja. Vestigi dels ibers, sorprèn pel seu bon estat de conservació, que el converteix en un dels més interessants del Principat. A l’altra banda de l’Ebre, la Via Verda, on passejar-hi en bicicleta o a peu, ens retorna a l’època en què el tren de la línia de la Val de Zafán recorria els nostres pobles i els unia sobre les vies.
 
El riu esdevé el nexe que caracteritza els espais naturals dels nostres pobles. A Benifallet, el seu llagut ens permet gaudir-los des del bell mig de l’Ebre. Navegant amunt i avall, de la mateixa manera que els vells llaguters que transportaven mercaderies, compartim la mirada amb el Tossal del Carmull, amb l’espadat de la Roca Folletera, amb la Roca Foradada i amb tots aquells espais que signifiquen i dignifiquen aquestes terres.
 
  

També et pot interessar