Anna Zaera
,
05/11/2018
Entorn

Visitem la farmàcia més antiga de les Terres de l'Ebre

Està ubicada en els baixos d'una casa familiar d'Ascó i en dies senyalats s'obre al públic interessat
Farmàcia

Foto: 

Anna Zaera
Imatge de la farmàcia Biarnés d'Ascó
Amagada a la planta baixa d'una cèntrica casa familiar d'Ascó, es troba la farmàcia antiga més ben conservada de les Terres de l'Ebre i la segona de la demarcació de Tarragona. És la farmàcia Biarnés, que va ser creada el 1917 per Ramon Biarnés, el pare de Pura, una dona de 92 anys que, després de passar la seva vida a Barcelona, va tornar al seu poble natal per retrobar-se amb l'herència familiar. Aquesta farmàcia conserva gairebé intactes tots els elements típics d'una farmàcia de principis de segle. Tot i que va estar activa fins als anys 80, regentada per altres farmacèutics locals que la van arrendar, en cap moment va canviar el seu mobiliari ni les ampolles de fórmules magistrals que encara es conserven, en ple segle XXI, com si el temps s'hagués aturat. "Les altres farmàcies de l'època, quan les han heretades o venudes, les han modernitzat", explica Pura. Aquesta és la raó per la qual aquesta família té un petit museu a casa seva.

Entrant en aquesta farmàcia d'Ascó es pot fer tot un viatge al segle passat, on les farmàcies encara no eren, com avui dia, d'aquest blanc immaculat que les fa totes uniformement diàfanes i lluminoses. No hi havia arribat el mobiliari de disseny nòrdic de calaixets minimalistes amb rodetes que ordenen escrupolosament les caixes de medicaments dels grans gegants farmacèutics. Ni la publicitat de dentífrics, ni les barretes energètiques o les solucions miraculoses per l'estrès o per dormir bé.

De fet, com s'explica al llibre 'Farmàcies històriques de Catalunya', el món farmacèutic és un d'aquells que millor recollia les expressions artístiques de cada moment històric i, per això, manté, en les botigues que es conserven, un patrimoni extraordinari. L'arquitectura, la forja, els vitralls o les escultures convivien amb la decoració noucentista, d'art decó, racionalista, i tots els objectes de l'interior: rètols, pots, botelletes, herbes, llavors, bombones d'oxigen, etc.

De fet, això és el que trobem en aquesta farmàcia de poc més de 40 metres quadrats que tenia una finestreta de vidre que separava l'àrea interior de la resta de la botiga. A fora, els clients podien veure l'orla penjada de la graduació de Ramon Biarnés, així com pesar-se en una bàscula mecànica o seure en un banc tapissat de finals del segle XIX on ara hi ha un rètol que prohibeix el seu ús. Perquè ara ja s'ha convertit en una peça de museu.

Travessant el taulell de vidre i ferro forjat, trobem centenars de botelletes de productes químics a banda i banda de paret, alguns fins i tot molt presents en l'imaginari popular com l'arsènic, el bromur o el clorur. També trobem pots de ceràmica blanca amb herbes medicinals, i unes càpsules fetes de pa d'àngel on s'introduïa la mescla per ser empassada en forma de pastilla. "Aquestes càpsules les feia ell", m'explica Pepita, ensenyant-les sobre el marbre del taulell antic, just per sobre d'una petita mostra d'estris de metall que s'utilitzaven per triturar, mesclar i pesar les substàncies elegides per l'alquímia corresponent.


Algunes de les substàncies utilitzades en les fòrmules magistrals

"El mobiliari els hi va costar 5000 pessetes", diu Pepita Massip, fill de Pura. Ramon Biarnés va ser el primer farmacèutic de la família i també el primer en anar a estudiar a la Universitat de Barcelona. Fill de pagesos benestants, Ramon volia estudiar medicina però finalment va decidir-se pels estudis de farmàcia. "El meu pare, quan feia batxillerat va perdre l'oïda i per ser metge s'havia de tenir bona oïda", explica Pura. Dels 10 fills que va tenir el farmacèutic, cap d'ells va voler dedicar-se a la farmàcia, a excepció de la seva filla Amàlia que va treballar-hi despatxant al seu costat, com a auxiliar de farmàcia, bona part de la seva vida. "El pare i la meva germana tenien una gran sintonia", diu Pura, "ja que a tots dos els agradava molt el sentit de l'humor", explica. Entre aquests fills també es trobava el periodista i fotògraf Carmel Biarnés, que va morir l'any 1992 deixant un important llegat documental a la comarca de la Ribera d'Ebre, i de qui la casa familiar encara guarda bona part de les seves col·leccions personals o els seus llibres de poesia escrits a mà.


Pura Biarnés i la seva filla, Pepita Massip

La farmàcia està tancada durant tot l'any, però quan arriba la Mostra d'Arts i Oficis d'Ascó s'hi fan visites guiades i la família també l'obre si hi ha alguna persona interessada. "Som conscients del valor patrimonial d'aquest establiment i per això, sempre que ens ho demanen, la mostrem al públic", explica Pepita, que assegura que la seva voluntat és mantenir aquest espai intacte ja que no ha pensat mai a traslladar el material a un museu. 

També et pot interessar