Surtdecasa Ebre
,
04/02/2019
Entorn

El llegat industrial en forma de paisatge a les Terres de l'Ebre

Els 10 espais que consten al Mapa del Patrimoni Industrial de Catalunya
Ferrocarril

Foto: 

Cedida
Edifici de l’enclavament de senyals i giratòria de Móra la Nova
Catalunya va ser una de les primeres regions europees en iniciar, a finals del segle XVIII, els processos de canvi que van permetre l’evolució des d’una societat econòmicament preindustrial a establir noves i incipients formes econòmiques i de producció plenament industrials. A les Terres de l'Ebre també comptem amb algunes mostres del que podríem considerar patrimoni industrial, que no seria altra cosa que totes aquelles construccions que van coincidir amb aquella època històrica i que estaven involucrades en els processos d’explotació i fabricació industrials, com són ponts, estacions de ferrocarrils, indústries, cellers, etc. Us n'hem fet un llistat perquè no us perdeu detall!

1. Pont Penjant d'Amposta
Segurament un dels ponts més singulars de tot Catalunya i un dels símbols més emblemàtics de la ciutat. Aquest pont es va començar a construir l’any 1915 i es va acabar el 1921. Va ser dissenyat per José Eugenio Ribera i va ser inaugurat per Primo de Rivera. Atenció! Va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat. A més, el pont va ostentar dos rècords mundials: els fonaments a major profunditat (25 metres) i el d’il·luminació de l’estructura. Va ser reinaugurat el 4 d’octubre de 1947.

2. L'Observatori de l'Ebre a Roquetes
L’observatori de l’Ebre és una institució científica situada a Roquetes, al Baix Ebre. Va ser fundat el 1904 per la Companyia de Jesús i els científics Ricardo Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà, amb l’objectiu pioner de fer recerca en el camp de la geofísica. Concretament, la línia d’estudi se centrava en la relació de l’activitat entre el Sol i la Terra. L’observació dels paràmetres geofísics d’aquesta línia de recerca inclouen l’anàlisi de l’activitat solar, el geomagnetisme, la meteorologia, la sismologia, el potencial elèctric i la ionosfera. L’observatori publicava en les principals revistes especialitzades de la seva àrea i des de 1913 fins al 2004 edità la revista 'Ibérica'. 

3. Bòbila Anguera a Tortosa
Creada a principis del segle XX, és una bòbila tipus Hoffman i un valuós exemple de teuleria d’estructura poligonal amb volta a l’entorn d’una xemeneia central. La Bòbila Anguera destaca com la més ben conservada de Catalunya i és de propietat privada. L’edifici original, que es conserva en la seva totalitat, va ser construït l’any 1908 per Pere Anguera i Farnós. A més de l’edifici, també es conserven estris que es feien servir a principis del segle XX per fer les rajoles, les vagonetes, els dipòsits de carbó per alimentar el forn, etc.

4. L'Escorxador de Tortosa
L’edifici és obra de l’arquitecte Pau Monguió i Segura, que va ser alumne d’August Font, Lluís Domènech i Muntaner, Antoni Rovira i Elies Rogent. L’obra va ser projectada el 1905 i construïda entre els anys 1906 i 1908. Forma part del catàleg de l’arquitectura modernista catalana i és una peça significativa de l’arquitectura de les Terres de l’Ebre. L’Escorxador Municipal de Tortosa es bastí tot guanyant terrenys al riu Ebre i per aquest motiu té un sistema de fonamentació sobre pilotatges i pilars lligats amb arcs molt destacat.  Va funcionar com a escorxador fins a finals de 1997. Actualment l’edifici acull el Museu de Tortosa.

5. Assut de Xerta
L’assut i molí de Xerta és una presa d’uns 310 metres de llarg construïda de banda a banda del riu Ebre. Es troba, de fet, tres quilòmetres riu amunt de la població de Xerta. Els treballs per aprofitar l’aigua del riu en aquest indret es van desenvolupar en un període indeterminat, segurament en època islàmica, però n’ha pervingut la construcció, que es va acabar de fer l’any 1441. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica medieval està constituïda, per una banda, per la presa i l’assut, que és el mur de contenció que desvia l’aigua; per altra banda, s’hi troben les construccions annexes que formen els espigons, l’antiga fàbrica de farina i el molí, que aprofitaven el cabal del riu i van ser un centre econòmic important sota domini de la ciutat de Tortosa. Amb els segles, l’assut també va servir per desviar l’aigua cap als canals que sorgeixen a dreta i esquerra del riu Ebre.

6. Celler cooperatiu de Pinell de Brai
El celler cooperativa de Pinell de Brai és una obra modernista de Cèsar Martinell acabada de construir l’any 1922. Originàriament les cobertes estaven pensades amb encavallades convencionals de fusta, però finalment es van construir com a arcs parabòlics de maons aplantillats. A l’exterior, Martinell també va voler incrementar el valor estètic de l’obra i va demanar al ceramista Xavier Nogués que en el fris que travessa la façana horitzontalment se substituís la idea de combinar rajoles blanques i blaves per una franja de ceràmica on es representessin escenes amb premses de vi i oli, la verema i escenes de caçadors beguts. Aquest ha esdevingut un dels elements més peculiars de l’obra. La majoria dels materials emprats procedien del mateix municipi de Pinell de Brai, especialment el totxo que basteix l’estructura degut a l’abundant argila que es troba en el terme. Aquest edifici va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2002.

7. Edifici de l’enclavament de senyals i giratòria a Móra la Nova
L’enclavament de senyals és un destacat edifici a l’estació de l’antiga Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona. Va acollir el dipòsit de locomotores de vapor, amb el consegüent grup d’edificacions per a allotjar maquinistes i d’altres operaris. El 1957 arribà l’electrificació i l’enclavament va esdevenir un lloc de relleu obligat de la tracció elèctrica. El dipòsit funcionà fins a la dieselització de la línia, l’any 1972. Avui dia l’estació ha perdut gran part de la seva importància i representa el final de línia de diversos trens regionals. Del conjunt en destaca l’edifici de l’antiga caseta d’enclavaments, ara restaurat i rehabilitat com a Centre d’Interpretació del Ferrocarril. 

8. Fàbrica de l’Electroquímica i colònia obrera de Flix
La fàbrica de productes químics es va fundar com a Societat Electro-Química de Flix l’any 1897, amb industrials espanyols, alemanys i suïssos. Va ser la primera empresa de l’Estat espanyol a utilitzar l’electricitat per fabricar clor. L’empresa també es va dedicar a produir clorur de calci i sosa càustica. La fàbrica aprofitava l’aigua del riu Ebre i un bon sistema de comunicacions, tant terrestre com fluvial. A principis de segle XX es va començar a construir la que seria la primera colònia química de l’Estat espanyol. En la dècada dels anys 1910 i 1920, la colònia va assolir el seu màxim creixement urbanístic i social. L’any 1973 la fàbrica fou absorbida per l’empresa Cros. Avui dia l’empresa s’anomena Ercros i segueix treballant el clor i la sosa càustica i els seus molts derivats.

9. Cooperativa agrícola de Gandesa
El celler cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. L’edifici es va acabar de construir l’any 1920 i entre el 2011 i el 2014 va ser rehabilitat. En aquest edifici es va prescindir per primera vegada de la fusta a la coberta i s’hi va utilitzar el sistema de voltes i arcs equilibrats. L’èxit del sistema va fer que Martinell apliqués el mateix mètode a d’altres cellers, com ara al de Pinell de Brai. El celler de Gandesa està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional des de l’any 2002. A l’altra banda del carrer, Cèsar Martinell hi va construir un edifici que es pot considerar com a annex del celler.

10. Pont del Mil·lenari
El pont del Mil·lenari de Catalunya es troba a Tortosa i és obra dels enginyers José Antonio Fernández Ordóñez i Julio Martínez Calzón. Es va inaugurar l’any 1988 i està considerat una de les majors estructures hiperestàtiques d’Espanya. El pont consta de dos carrils per sentit de circulació i un petit pas de vianants a cada costat de la plataforma. Fa 180 metres de llum, és a dir, d’estructura suspesa entre els suports del pont. Té una longitud total de 384 metres i una amplada de 17,70 metres. S’alça 22 metres sobre el riu Ebre.

També et pot interessar