Jump to navigation
“Ser arxiver és la millor feina que li pot tocar a un canonge”, diu recordant la seva passió per l'estudi de la història. “Un arxiu sense arxiver està mort”, continua. La missió de l'arxiver consisteix en conservar tot el que s'ha trobat, mantenir-ho en bon estat, i investigar sobre el contingut dels textos. Així transcórre el dia a dia d'aquest mossèn que reconeix que sovint les troballes en els textos antics l'ajuden a desmuntar moltes assumpcions contemporànies que es creien irrevocables. “Hi ha opinions que semblen sagrades i les raons no vénen de tan lluny”, explica, mentre ens ensenya als periodistes de la Delegació de les Terres de l'Ebre, l'espai de la Catedral on s'ubica l'Arxiu.
1. És un dels arxius més importants de Catalunya Potser també de l'Estat i del món. Es poden trobar textos que daten del 1148, data de la instauració de l'ordre canònica al territori, coincidint amb la reconquesta cristiana. La seva major singularitat recau en la Biblioteca Capitular, on es poden trobar còdex - conjunt de fulls de pergamí enquadernats - dels segles XIII, XIV i XV que els canonges, al llarg de la història, compraven i regalaven a la Biblioteca. Teologia, arquitectura, dret canònic, medicina, física, bíblies... La Catedral de Tortosa té documents molt antics de tot l'àmbit del saber medieval, però també registres que marquen regnats, ordres sagrats, defuncions, matrimonis o naixements.
2. Bíblies, textos clàssics i pergamins...Els documents més antics daten del segle XII, com per exemple una edició d’Horaci, amb el número 100 i amb apunts fets als marges. També hi ha incunables de l'Edat Mitjana, com per exemple una Bíblia del 1483 i diferents còdex, com per exemple els que contenen els coneixements i càlculs geomètrics que van fer possible la construcció de la Catedral de Tortosa. L'arxiu conté uns 20.000 pergamins que ara per ara estan en procés de restauració. Aquests documents es renten, s’estenen per assecar-los i, finalment, es planxen. Segons Alanyà, la feina que queda per fer és immensa!
3. Grans signatures de la històriaA l'Arxiu Capitular, reconegut internacionalment pel valor dels seus textos, hi ha documentació exclusiva de moments claus en la història. Part de la documentació més interessant és aquella relacionada amb Benet XIII, el famós Papa Luna. També trobem documents originaris signats per Alfons I, el Cast, Jaume I o Ramon Berenguer IV. Altres documents a tenir en compte són els que inclouen el disseny original de la façana de la Catedral feta per Martí d'Abària, i el disseny de la Catedral d'Antoni Guarc.
4. Experts mundials visiten la CatedralPrecisament per la importància de la Biblioteca Capitular, l'any 1974, un equip d'investigadors de la Saint John's University de Minnesotta van fer la digitalització de tots els capitularis. “Aquesta és la millor manera de conservar la informació i fer-la accessible sense posar en perill els documents originals”, explica l'arxiver. Alanyà reconeix que alguns documents originals “pateixen” quan són consultats, per tant, aposta per aquesta digitalització. Ara bé, confessa que la mitologia per poder veure i tocar l'original és part de la passió que mou els que van en busca d'aquests textos.
5. L'esplendor perduda de Tortosa“Tortosa a l'Edad Mitjana era una ciutat important a nivell mundial”, diu Alanyà. “Era port marítim i port fluvial, hi havia comerç i artesania”, explica l'arxiver. “Tortosa mai ha superat els anys de l'Edat Mitjana en què va viure el seu màxim esplendor. A més, la industrialització li va fer més mal que bé”, afegeix. “La seva geografia l'ha relegat a un racó de món, on no hagués hagut d'estar mai”, diu aquest historiador que lamenta l'oblit que ha patit la ciutat en els últims anys pel que fa a dèficits d'infraestructures i transports.
6. El llatí i la paleografia, les claus d'accés al passat Un dels principals problemes a l'hora d'accedir a la informació de l'Arxiu és la dificultat per entendre els textos, la majoria escrits en llatí. “La ignorància del llatí és un problema greu avui dia si el que volem és descobrir la nostra història”, diu Alanyà. “Si no sabem llatí hi ha una ombra històrica immensa”. Un altra disciplina imprescindible per endinsar-se en els textos clàssics és la paleografia, que estudia les formes dels signes gràfics per poder interpretar bé els documents escrits. “No solament s'estudien la forma de les lletres i com es produïa la successió dels traços, sinó també els trets propis de cada zona o de cada escriptor”, explica Alanyà.7. Qui consulta l'ArxiuSegons Alanyà, hi ha tres nivells pel que fa a les persones que acudeixen a l'Arxiu. “Per un costat, estan les persones que vénen a consultar genealogies, és a dir, a descobrir qui van ser els seus avantpassats; també els estudiosos que vénen a buscar noves relacions i vincles històrics medievals - sobre edificis, sobre drets, sobre urbanisme - que encara no són coneguts; i finalment els grans savis internacionals”, explica. De fet, en el dia a dia es continuen fent troballes. “Constantmrnt surten noves dades sobre la construcció de la Catedral o l'autor d'algun retaule, o informació curiosa de personatges eclesiàstics o civils que han estat rellevants”. De totes maneres, aquests descobriments no es fan en un dia. “El veritable valor el trobes quan entres dins dels textos, no quan et quedes en la perfièria de les tipografies, els dibuixos i els colors”, argumenta.
Web de Tortosa Turismewww.tortosaturisme.cat
