Rut Turch
,
22/03/2015
Entorn

Una volta pels racons modernistes de l'Ebre

Us proposem una ruta per descobrir els espais arquitectònics emblemàtics d'aquesta corrent estètica
Catedral del Vi - Pinell de Brai

Foto: 

Rut Turch
Catedral del Vi - Pinell de Brai
El modernisme és un moviment cultural que va sorgir a Europa a finals del segle XIX amb la voluntat de transformar la societat. Va prendre una rellevància important i una personalitat especial a Catalunya, on es va contemplar com una oportunitat per construir una cultura nacional i moderna. Per aquest motiu, es troben manifestacions modernistes arreu del territori i les Terres de l’Ebre no en són una excepció.

Per aquest motiu, des de Surtdecasa.cat us proposem visitar algunes de les moltes construccions d’aquest estil que hi ha a les nostres terres, ubicades bàsicament a la Terra Alta i a la ciutat de Tortosa. Fem un cap de setmana modernista? Fem-­lo!

Celler Cooperatiu de Gandesa
1. Iniciem la ruta a Gandesa per visitar el Celler Cooperatiu 

El modernisme va coincidir amb una època de creixement econòmic en què l’agricultura es va orientar cap a l’exportació, per aquestes raons, arreu del territori català els pagesos es van agrupar en cooperatives i van construir cellers. Aquest és el cas de Gandesa, on Josep Maria Serres, fundador i primer president de la cooperativa, va encarregar la construcció del celler i el molí a Cèsar Martinell, deixeble d’Antoní Gaudí i Puig i Cadafalch, l’any 1919. Aquest edifici compagina bellesa arquitectònica amb les necessitats que tenien els pagesos a l’hora d’elaborar el vi. El celler consta de tres naus rectangulars paral∙leles de diferents alçades amb volta catalana, carregada sobre arcs de diafragma parabòlics. A la façana, destaquen dos dipòsits d’aigua sostinguts sobre la coberta i les gàrgoles de terrissa envernissades en verd. La major part de la façana està arrebossada i pintada de blanc per potenciar el maó dels sòcols i els contorns de les portes i les finestres. L’escut de l’entitat, situat a l’angle arrodonit de l’edifici, estava fet de rajoles vidrades, obra del ceramista Xavier Nogués. Malauradament, l’escut va ser destruït durant la Guerra Civil. Actualment, emplaçat al mateix lloc, s’hi troba una reproducció de menor qualitat. El Celler Cooperatiu de Gandesa està considerat com un Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya, una de les Set Meravelles de Catalunya i una de les Catedrals del vi. Al finalitzar la visita, es realitza el tast de tres vins.

Més informació
www.coopgandesa.com 
Adreça: Av. Via Catalunya, 28, 43780 Gandesa

 

Catedral del Vi de Pinell de Brai
2. Seguim per la Catedral del Vi del Pinell de Brai 

Sense sortir de la mateixa comarca, la Terra Alta, al Pinell de Brai s’hi troba una altra catedral del vi. Aquest celler construït entre 1919 i 1922 també és obra de l’arquitecte Cèsar Martinell. Tots dos cellers són joies de l’arquitectura agrària catalana de principis del segle XX. Els socis fundadors de la cooperativa pinellana, animats per la bonança econòmica del moment, van sol∙licitar a l’arquitecte que el seu celler fos el més espectacular mai construït. L’edifici està compost de quatre naus. La nau central i la de l’est alberguen sis fileres de tines i de trulls (dipòsits subterranis), mentre que la de l’oest allotjava l’elaboració de l’oli. La quarta alberga la sala de màquines. Dues sèries d’arts parabòlics de maó aplantillat sostenen les cobertes a dues aigües. L’aspecte de la façana principal és imponent: a la part de baix, hi ha un sòcol paredat i diverses portes i forats de ventilació emmarcats amb pedra. La part del mig està feta amb maçoneria arrebossada i les finestres estan emmarcades amb maó vist. Un dels elements més destacats de la façana és el fris ceràmic de Xavier Nogués, on es plasmen escenes que fan al∙lusió a la verema, la caça, el conreu i l’elaboració de l’oli amb una gran càrrega satírica. Aquest celler cooperatiu també està considerat com un Bé Cultural d’Interès Nacional de la Generalitat de Catalunya. Actualment el celler està gestionat per la Bodega Pagos de Híbera que, a part d’elaborar allí els seus vins, realitza visites turístiques, tastos i servei de restaurant. La visita al celler és gratuïta per totes les persones que dinin al restaurant. L’entrada al celler inclou un tast de vi i d’oli.

Més informació
www.catedraldelvi.com 
Adreça: C/ Pilonet, 8, 43594 El Pinell de Brai

 

Parc Teodor González - Tortosa
3. Anem fins a Tortosa per veure el Parc Teodor González 

Aquest parc dedicat al polític tortosí Teodor González és la zona verda més emblemàtica de Tortosa. L’arquitecte Joan Abril va dissenyar el parc dins la línia dels jardins romàntics amb trets modernistes l’any 1885. El parc presenta sectors d’enjardinament geomètric amb l’ús de parterres i el passeig central alberga un gran nombre d’espècies vegetals: plataners centenaris de grans dimensions, palmeres datileres, magnòlies grandiflora, pins, palmeres xilenes, cedres, carrasques, eucaliptus i, fins i tot, un roserar. Aquesta secció, per mitjà de petits passejos, deixa lloc a una zona amb tractament modernista. En aquest indret s’hi troba una escalinata d’estil modernista tardà construïda l’any 1921 per l’arquitecte Pau Monguió. Els esgraons fets de còdols, el trencadís dels bancs i les formes corbes de caràcter orgànic es fusionen perfectament amb l’entorn vegetal. El parc alberga des del 1933 la Llotja medieval, una construcció del segle XIV, on actualment s’hi exposen els gegants, capgrossos i bèsties de la ciutat. A més a més, l’any 1968 també s’hi va instal∙lar una locomotora de vapor del tren 'Lo Carrilet' que unia Tortosa amb el Delta de l’Ebre entre 1926 i 1967.

Més informació: 
Adreça: Av. de la Generalitat, 43500 Tortosa

 

Museu de Tortosa - Antic Escorxador
4. Fem un salt a l'Antic Escorxador de Tortosa

L’antic escorxador de Tortosa, ara convertit en museu, és l’edifici modernista més representatiu de la ciutat. Aquesta obra de Pau Monguió, construïda entre 1906 i 1908, és producte de la necessitat de dotar la ciutat amb equipaments i de seguir les normatives higièniques. L’arquitecte va dissenyar una estructura de pavellons amb la finalitat d’assignar un espai específic per cada una de les funcions que havia de tenir l’escorxador: sales de matança i aireig, corrals, dependències per als matadors, inspecció de la carn, quadra i cotxera, etc. L’edifici de planta rectangular està delimitat per un mur que s’obre al carrer a través d’una reixa de forja per tal d’ensenyar la magnifica façana policromada als vianants. La combinació de maó vist, ceràmica i teula vidriada evoca l’arquitectura mudèjar. L’edificació va funcionar com a escorxador fins a finals de 1997. 

Més informació
www.museudetortosa.cat 
Adreça: Rambla Felip Pedrell, 3, 43500 Tortosa

 

Casa Grego - Tortosa
5. Ens endinsem al Casc Antic per conèixer la Casa Grego 

Si ens passegem pels carrers de Tortosa i Amposta, ens trobarem amb diverses cases d’estil modernista, un exemple seria la Casa Grego, situada a la capital del Baix Ebre. Aquesta vivenda ubicada a la plaça de la Cinta també és obra de Pau Monguió. Les formes arrodonides i ondulades doten a la façana d’un gran dinamisme. L’edifici compta amb dos trets més característics del modernisme: l’ús d’esgrafiats de temàtica naturista i l’arc en forma de lletra omega de l’entrada principal. La fundació privada Grego i Mayor van adquirir l’immoble l’any 2007 i el van rehabilitar. Malauradament, ara per ara, la casa no està oberta a visites.

Més informació 
Adreça: Plaça de la Cinta, 2, 43500 Tortosa

 

Casa López i Soler - Amposta
6. Seguim fins Amposta per descobrir la Casa López i Soler o Casa del Notari

El paisatge urbà ampostí també gaudeix de diverses vivendes modernistes, un exponent seria la Casa López i Soler, coneguda popularment com la Casa del Notari. La façana d’aquest edifici s’estructura en funció d’un eix de simetria central i de tres registres horitzontals. El tercer registre és diferent de la resta perquè va ser construït més tard i amb un material diferent, maó. També és el registre més destacat perquè presenta dues seccions, una amb tres finestres germinades i, l’altra correspon a la barana, amb esgrafiats i elements verticals que procedeixen de la secció inferior. La fatxada és d’un to groguenc on destaquen els esgrafiats i els detalls rogencs.

Més informació
Adreça: C/ Victòria, 6, 43870, Amposta

   

També et pot interessar