Jump to navigation
- Com sorgeix la idea de crear l’espectacle ‘Bladé. De la Ribera a Mèxic’?Aquesta és la quarta producció teatral que fem des d’EndinsArt i vam decidir fer-la sobre Artur Bladé i Desumvila perquè, des de feia uns anys, teníem ganes de parlar sobre la Ribera d’Ebre i de fer-la arribar a altres llocs. Teníem la sensació que no estava ben considerada en el mapa català, així que vam posar el nostre granet de sorra per parlar sobre la comarca i sobre les Terres de l’Ebre de la manera que nosaltres sabem: fent teatre i fent art. Vam començar a investigar i a buscar un autor de la zona. Va ser molt fàcil arribar a l’obra de Bladé i vam considerar que qui millor que ell en qui basar-nos per crear aquest espectacle que, a més, era de Benissanet, com una part de la meva família!
- Com ha estat la feina d’adaptar alguns dels textos de Bladé Desumvila per convertir-los en un monòleg?El director de la productora i de l’obra, Jaume García, va agafar tots els volums que existeixen de Bladé i en va fer una selecció fins ajuntar-ho tot de manera que tingués sentit per poder-ne fer un monòleg. Vam decidir explicar resumidament la seva infantesa, passar una mica per sobre d’alguns aspectes de la seva vida i enfocar-nos més en l’exili que va patir fins la seva primera tornada a Benissanet.
- Com t’has preparat per posar-te en la pell del periodista i escriptor de Benissanet?La veritat és que encara estic en aquest procés. Per començar, el director m’aconsellava quins textos eren els que m’havia d’anar llegint mentre ell anava preparant l’adaptació i perquè era important que els tingués en compte. A més, el fet d’anar fent assajos oberts pels pobles de la zona i tenir-hi família, vulguis o no, m’ha ajudat a tenir una imatge molt clara de tot el que diu Bladé en els seus textos. També hi té a veure el fet que parlés d’un exili molt semblant al que va haver de patir el meu avi. Així que entre el meu imaginari i les coses que ha patit o he sentit explicar a la meva família m’he pogut fer un bon coixí per treballar. Però el que m’ha comportat més feina ha estat canviar l’accent per transformar-lo en el de la Ribera d’Ebre. El fet de canviar-lo implica que trigui una mica més a memoritzar els textos però està sent un repte molt interessant.
- Parleu de la vida de Bladé Desumvila, nascut a la Ribera d’Ebre però que es va exiliar a Mèxic. És un tema prou actual com per posar-lo en relleu, si més no, pel que fa al rerefons de la temàtica...Cada història és un món però va ser una casualitat. Nosaltres ja fa més de dos anys que vam començar aquest projecte i en cap moment vam considerar-lo una mena d’excusa per parlar de la situació actual dels refugiats sirians o de la guerra de Síria. Evidentment, un no pot evitar pensar-hi però no teníem aquesta intenció perquè és un tema molt delicat i el que viu aquesta gent no ho sap ningú. El que és veritat és que sempre que fem un assaig obert la gent surt amb aquesta reflexió. Estem encantats que l’obra no només faci pensar en el passat o en el que han viscut els nostres avis o pares, sinó que també faci reflexionar sobre la situació actual. L’home és un llop per a l’home i no n’aprenem.
- De fet, el que voleu és destacar l’arrelament que l’escriptor tenia amb la seva terra. Volíem destacar molt la sensació d’abandonament que tenia l’Artur Bladé. Ell va ser abandonat pels seus pares, que el van deixar amb els seus avis materns i ja no els va tornar a veure mai més. Sempre comenta molt per sobre aquest abandó i com el va afectar en el seu caràcter i comportament posterior. Es veu molt ressentit amb un sentiment d’enyorança i d’abandonament molt similar al que explica quan es va exiliar i quan sent aquest anhel de tornar a la seva terra. A mesura que anàvem creant l’obra i analitzant-la, vam veure que era una mica el seu leitmotiv: l’enyorança i la sensació de no sentir-se mai a casa.
- Per què decidiu fer uns assajos oberts itinerants per diferents municipis de la Ribera d’Ebre?Vam pensar que seria una mica estrany tancar-se en una habitació durant les 150 hores que dura l’assaig d’una obra per parlar sobre la Ribera d’Ebre i després marxar de gira per Catalunya sense compartir-ho primer amb la seva gent i sense que sàpiga que s’està preparant aquest espectacle. Ens semblava que no era real ni just. Així que vam pensar que el projecte s’enriquiria si plantejàvem els assajos d’aquesta manera i ensenyàvem als diferents pobles de la comarca què anàvem creant perquè la gent pogués veure quina evolució estava tenint l’espectacle i pogués proposar o simplement fer-s’ho seu estant dins el procés de creació. Així, quan portem ‘Bladé. De la Ribera a Mèxic’ per tota Catalunya podrem dir amb la boca plena que és un projecte no només d’EndinsArt, sinó de tota la comarca.
- Llavors, l’obra ha anat evolucionant arran d’aquesta ruta que porteu a terme?Sí, de fet hi ha coses molt curioses. El segon cop que vam anar a la Torre de l’Espanyol els vam explicar que, per un descuit que vaig tenir a l’hora de preparar el material, vaig haver d’improvisar alguns aspectes del vestuari per fer l’obra i això va comportar que va agradar més el que vam improvisar que el que havíem preparat. A la gent li agrada conèixer aspectes com aquest i saber que va sortir quan estàvem amb ells treballant amb el que teníem en aquell moment. Evidentment, a més, després de veure un assaig la gent té la necessitat de parlar amb tu i dir-te què ha sentit. També veus les seves cares, que et diuen si alguns trossos de la peça els estan agradant més o si els està colpint menys. Quan tornes a la sala d’assaig veus que si aquest era l’objectiu, fantàstic, i si no, és un senyal inequívoc que s’ha de canviar. D’aquesta manera, no només treballem amb els nostres gustos i la nostra percepció, sinó amb el de tota la gent que ens ve a veure.
- Hi ha data fixada per a l’estrena oficial definitiva?Serà el 2 de juny, a les 22h, a la plaça de la Verdura de Benissanet. De fet, és un dels llocs que anomenem durant l’obra de teatre. Artur Bladé i Desumvila en parla en els seus textos i vam pensar que era un bon lloc on fer l’estrena oficial.
- De moment, però, seguiu amb els assajos itinerants?Encara ens en queden cinc o sis. Estem molt contents perquè tots els pobles hi han volgut participar i ho han volgut fer en espais emblemàtics de la seva zona. Nosaltres incentivem la idea que no cal fer teatre només als teatres, que es pot crear en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Per això, vam proposar als pobles que ens portessin a llocs emblemàtics o que fossin dignes de ser coneguts per la gent per representar-hi l’obra. Per exemple, a Benissanet vam anar a fer un assaig obert al refugi antiaeri i va ser un ambient bastant colpidor. Després, quan vam tornar-hi, el vam fer enmig dels camps florits i a Garcia, vam fer-lo al pas de barca. Són zones que ningú pensaria que allà es podria fer una obra de teatre i la gent de la comarca ho està gaudint perquè veuen d’una manera totalment diferent un lloc que s’estimen, que els agrada i per on hi han passat tantes vegades.
Web d'EndinsArt Facebook 'Bladé. De la Ribera a Mèxic'
