Jump to navigation
- En el monòleg s'estableix un paral·lelisme entre la teva vida o la de qualsevol altre jove capitalista espanyol des de 1968 fins al present...L'espectacle va néixer fa tres anys, el 2013, fruit d'una doble necessitat: inventar un treball i intentar entendre la catàstrofe del que s'ha anomenat crisi. Vaig pensar que mira enrere em podia donar algunes claus. Concretament, comencem l'any 1968, any en què vaig néixer. És un monòleg en què dic coses de la meva vida com a excusa per parlar sobre la vida al meu país.
- Hi ha recepta per escapar del capitalisme o sempre ens atrapa?Hi ha possibles receptes que han estat teoritzades i parcialment provades, però no tenim molta experiència encara del que seria una democràcia plena. El que sembla clar és que una democràcia plena seria incompatible amb el capitalisme.
- Sol davant el full de paper a l'hora d'escriure l'obra i sol en el moment d'interpretar el treball dalt l'escenari. Què ha significat per a tu aquesta llibertat absoluta?.Un veritable plaer.
- La ficció, si no passa pel filtre de la realitat, no li interessa? Aquesta realitat és el millor guió teatral?Aquesta és una cita d'una obra que feia, de Davide Carbevali, en la qual, entre altres coses, reflexionava sobre la relació entre realitat i ficció. O les múltiples relacions possibles. De vegades, útil per conèixer la realitat. Altres, útil per amagar-la...
- Encara necessitem teatre social? Si no ens veiem nosaltres mateixos reflectits en un mirall, no es mou res?El teatre ens ha de transmetre a tots vida d'alguna manera. I, per tant, d'alguna manera ha de reflectir la vida. Sinó, no és teatre. També en el teatre es pot parlar explícitament d'alguns conflictes polítics amb personatges reals, que és el que fem en les produccions de Teatro del Barrio. Això és només una de les infinites possibilitats que tenim.
- Què ens aporta el teatre a les persones?Necessitem històries. En part, suposo que per conèixer millor la realitat i ser capaç de parlar-ne, discutir amb ella, dubtar-ne. I en definitiva per intentar ser més feliç. Per a mi, tot això és imprescindible.
- Explica'm una mica millor la iniciativa de Teatro del Barrio.Teatro del Barrio és una cooperativa de consum cultural. Formada per treballadors i usuaris. És un teatre d'espectadors, compta amb almenys 350 socis. És un laboratori on experimentar i autogestionar-nos.
- Què ha significat Animalario?La meva escola de teatre i també de la meva vida.
- En moltes de les teves obres queda demostrat que l'home continua sent un llop per a l'home... Tenim esperança com a humanitat?També espero transmetre altres lectures més esperançadores... Tinc la convicció absoluta que ens espera un futur millor. L'anem construint. La meva percepció de l'ésser humà és altament positiva.
- Per què interessa tant retallar en cultura?La cultura és consciència, és crítica, entre altres coses. I, per tant, és incompatible amb un sistema basat en l'explotació. La cultura és incompatible amb un sistema de poder d'uns sobre altres.
- Sempre t'has mullat políticament i has criticat el sistema. El teatre per si sol no compleix aquesta funció?A més d'un actor, més que un actor, jo sóc un ciutadà. I vaig decidir exercir el meu dret a expressar-me políticament. La cultura ens ajuda a millorar com a societat i com a persones. Som millors gràcies als llibres, a les pel·lícules, a la música...
Teatre 'Autorretrato de un joven capitalista español'Divendres 13 de maig, 22h - TortosaFitxa d'agenda Surtdecasa