Jump to navigation
- Heu creat la Sala B, un projecte de sala d'espectacles alternativa. La idea ve de lluny?Sí, jo de petitet al pati de casa mons pares ja organitzava espectacles per a tots els veïns. Els feia seure, i jo creava un espectacle de sala. És un somni que ha anat creixent. Recordo quan vam crear l'Ampolino Cabaret del Grau i una de les coses de les quals parla és de fer els somnis realitat. En aquest cas, un cabaret al barri del Grau d'Amposta. Crec que hem materialitzat a poc a poc la nostra idea. Així com l'Ampolino és un espai efímer, aquesta sala és una realitat per als 356 dies de l'any.
- És un projecte que surt d'una parella artística i personal, Andrej i tu. A poc a poc, heu anat construint diferents projectes plegats.Ens complementem artísticament i personalment d'una manera espectacular. Crec que això és la clau. Ens entenem molt bé i sabem quins són els límits de cadascú i qui és bo fent cada cosa. Jo soc molt creatiu i projecto molt el que vull per a la companyia i per a la ciutat. Ell ho porta al pla físic. Ell és molt manetes. És l'artesania i la precisió. Jo soc més el volàtil i el somiador. El que pensa amb focus i llums de colors.
- Heu transformat l'espai que teníeu destinat a la producció d'espectacles, el Racó de la Festa, amb una sala d'espectacles amb pati de butaques?Aquí vam entrar al 2015 com a Racó de la Festa. Aquí teníem l'atelier d'Andrej, l'espai d'oficina i producció i un trosset dedicat a la companyia. Ara hem traslladat el Racó de la Festa al carrer Sénia d'Amposta, però no volíem deixar aquest espai que era el que ens va acollir al principi.
- Aquesta sala surt de la necessitat de tenir un espai per al teatre comunitari?Exacte. Arran del projecte 'Teatre per créixer', treballem amb col·lectius vulnerables amb els serveis del Pere Mata i dels CAPS d'Amposta. Aquests tallers van demostrar la importància del teatre per millorar les condicions de salut d'aquestes persones i ens van animar a fer els tallers tot l'any. Llavors vam cercar subvencions per intentar mantenir aquest projecte de tallers i que en aquesta Sala B ells poguessin tenir un espai d'assaig i representació. Crec que la meta no ha sigut tenir una sala per a nosaltres, sinó tenir un espai on moltes persones puguin gaudir de les arts escèniques.
- Llavors en aquesta sala què passarà?És un espai polièdric. No només tenen lloc els assajos, sinó que volíem dignificar l'espai. No ens agrada la sensació que estem assajant en un magatzem, sinó sentir que ens trobem en una sala de teatre. Tu pots venir aquí i prendre't una copa de cava, i llegir un llibre, o veure un espectacle de cabaret. Volem oferir un espai d'assajos, fer mostres obertes d'espectacles. Estem oberts a tots els professionals artistes de les Terres de l'Ebre i també a ser un espai de residències artístiques.
Andrej Mikulasek i Joan Guijarro | Foto: Cedida- Deies que volíeu generar una escena alternativa, espais de llibertat, en una ciutat petita com és Amposta.Nosaltres sempre hem estat una mica rebels. Ens agrada tocar la fibra i anar a les coses que molesten. Pensem que aquesta és la manera de canviar les coses. Si no ens programen en altres llocs, ara ho farem des de casa. Donarem veu a altres companyies emergents. El públic ha d'entendre que això no serà només cabaret. Jo sé que aquí passaran moltes coses. I podrà veure coses de pagament i coses gratuïtes.
- Per què us agrada tant el cabaret?Crec que el cabaret és la part més visceral de les arts escèniques. És la part més directa i canalla. Amb humor i ironia podem fer crítica social. El cabaret, de vegades, és molt dur, però ens confronta amb la realitat més crua. Crec que com diu la pel·lícula de 'Cabaret', quan tu entres aquí, oblides els teus problemes. Entres en un món de reflexió però també de diversió. És un espai de protecció.
- Sou una cooperativa que heu anat creixent?La Dh Company funciona des de l'any 2008. Al principi com una associació. Tant Andrej com jo érem autònoms. L'any 2015 vam trobar aquest local i al 2018 vam decidir constituir-nos com a cooperativa. Vam conèixer persones de l'Ateneu Cooperatiu de Terres de l'Ebre i ens van dir que nosaltres, encara que formalment no érem una cooperativa, ja estem funcionant com a tal. Teníem els valors i els objectius de les cooperatives i, a través de la subvenció de Projectes Singulars, tenim 5 persones treballant.
- Quin és el pròxim pas?Relaxar-nos i fer que això funcioni. Tocar moltes portes perquè les persones se sentin seu aquest espai. Aquest espai serà el que la gent vulgui que sigui. També volem que sigui un espai de residències professional i que les persones que vinguin puguin estar una setmana aquí treballant. Tenim col·laboracions amb altres projectes com l'Obrador de Roberto Olivan.
- I pel que fa a la programació?Crec que farem coses de tota classe. Des de programació de petit format fins a una mica més gran. Música, poesia, dansa... Persones professionals i amateurs. Hi haurà coses de pagament perquè crec que la cultura s'ha de pagar. Anem a Barcelona i creiem que allà tot és collonut i paguem 18 euros per qualsevol cosa. O paguem 50 i 60 euros per un musical i ho trobem natural. En canvi, aquí, ens queixem dels 15 euros per una entrada! Nosaltres intentarem fer aquesta pedagogia i conciliar diferents tipus d'espectacles.
Web Sala B Teatre Instagram Sala B Teatre
