Surtdecasa Ebre
,
20/04/2012
Família

Cap dia sense un conte, cap dia sense una alegria

Les recomanacions literàries d'aquest mes de març d'Estrella Ramon

C. El Pequeño libro

C. El pequeño libro que aún no tenía nombre
 
Autor: José Antonio Millán
Il.lustrador: Perico Pastor
Edita: Siruela
 
Recomanat per a lectors i “escoltadors” de 9 a 100 anys (o més!)
 
Hi havia una vegada un petit conte. Era tan petit que només tenia una lletra: es deia C. C de conte. Els seus pares l’estimaven moltíssim i el trobaven el conte més bonic del món, és clar, però, al mateix temps, estaven una mica preocupats perquè el temps passava i C no creixia ni una sola paraula. Ni una lletra. Ni un accent. És que ni una coma. Tots els demés contes menuts anaven a escola i anaven afegint línies i capítols a les seves històries. Tots menys C. La seva mare finalment va decidir mirar de fer alguna cosa i llavors... (i llavors l’haureu d’anar a buscar i llegir-lo per a saber el què passa ;-)
 
 

El árbol rojo

El árbol rojo
 
Autor i il·lustrador: Shaun Tan 
Edita: Barbara Fiore Editora 
 
Recomanat per a lectors i “escoltadors” de contes de 12 a 100 anys (o més!) 
 
La protagonista d’aquesta impactant història és una noia. Una noia en temps difícils, on les coses no paren de complicar-se cada cop més. Sort en té d’una petita fulla roja, un petit bri d’esperança que la dura, a poc a poc, cap a un final sorprenent. Una meravella d’àlbum, impossible de reduir a mots. Això que estic fent és només un intent matusser de fer-vos venir ganes de trobar-lo, tenir-lo entre les mans i comprovar-ho per vosaltres mateixos. Un regal preciós en forma de llibre. No us el perdeu.
 

El talp Eudald

El talp Eudald i en Pau Pega
 
Autor: Maite Carranza
Il·lustrador: Lluís Filella
Edita: Cruïlla
 
Recomanat per a lectors i “escoltadors” de contes de 6 a 100 anys (o més!)
 
L’Eudald és un talp que ha passat una gran part de la seua vida lluny dels seus (els altres talps) i en companyia molt propera dels “caps de carbassa”, és a dir nosaltres. Ara ja s’ha fet gran, ha tornat a casa i es distreu contant als seus nebots les millors anècdotes del temps que va passar amb els humans.
 
Els Caps de Carbassa fem riure als talpets menuts perquè som de colors, no tenim gaire pèl i ens compliquem la vida d'una forma ben original. I és que mira que hi ha humans per a començar a contar i no parar. Perquè, què em dirieu d’una noia que es diu Violeta Vullserjo, o d’un noi que es diu Serafí Pocapela, o de la Teresa Tancalatele, o de Martí Totgas o...
 

També et pot interessar