Jump to navigation
- Pepet i Marieta, grup conegut per les seves cançons i concerts festius i descarats, ara té un alter ego per a famílies: La Colla Pirata. Com és que decideixes fer aquest canvi de registre?Vaig començar La Colla Pirata per dos motius primordials. El primer, perquè jo soc pare i, òbviament, si tenia un grup de música familiar podia conciliar els horaris de concerts i demés amb la meva vida personal. No és el mateix arribar a les cinc de la matinada a casa que arribar-hi a les deu de la nit si he fet un concert a la tarda o a l’hora de dinar, si el concert ha estat al matí. L’altre motiu és perquè m’adonava que molts pares em deien que els seus fills no volien escoltar al cotxe cap altra cosa que no fossin les cançons de Pepet i Marieta. Ja veia que la música d’aquest grup agradava molt a la gent adulta, òbviament, però també, i especialment, als xiquets. M’ho deien els pares, que ja n’estaven farts dels nostres discs. Això va fer que em rondés pel cap la idea de fer algun projecte familiar, sobretot si la meva veu i la nostra manera de fer música resultava tan atractiva per als infants.
- Educar, transformar i xalar. Són els tres objectius de La Colla Pirata. Quin dels tres es converteix en el repte més complicat?Segurament, el més difícil és transformar. De fet, penso que és l’objectiu final. Podem fer música per xalar i per educar, que és fàcil, però transformar és quan realment aquella educació que tu has intentat transmetre té algun efecte i afecta la societat. Crec que això és possible. Justament, tenim un exemple molt recent, que és la tasca que va fer TV3 amb 'Bola de Drac', que va convertir una sèrie per a infants en tot un fenomen i que va fer que, segurament, avui en dia ens resulti molt estrany veure 'Bola de Dragón' en altres cadenes de televisió. Se’ns fa impensable que 'Bola de Drac' pugui ser en una altra llengua que no sigui el català. Això, inevitablement, va transformar també molts infants, que vam aprendre a estimar la nostra llengua i a considerar-la. Avui en dia, amb tots els referents castellanoparlants que es troben a les xarxes, passa el contrari. Soc professor i em trobo amb alumnes, especialment a Secundària, que són catalanoparlants a casa, però que entre ells parlen en castellà. Em pregunto si això és degut a aquests referents castellanoparlants que tenen de forma constant, mentre el català ha quedat en un segon pla. Amb la cultura es pot transformar, però és difícil, tot un repte. Però la veritat és que t’esperona a fer coses noves.
- Com deies, a més de músic, ets professor. Això t’ha facilitat trobar les eines que converteixen La Colla Pirata en un projecte d’èxit entre els més petits i les seves famílies?El fet que m’hagi dedicat a l’educació durant molts anys, em dona aquesta capacitat per apropar-me a un públic molt jove. Cal dir que jo treballo sobretot amb alumnes de Secundària, però és cert que aprens a connectar amb gent més jove. Alhora, un dels reptes que tenim amb La Colla Pirata és no sonar excessivament infantils. Al contrari. No ens agraden aquests projectes musicals que tracten infants i joves com si fossin estúpids, perquè no ho són. Llavors, intentem trobar un to molt poc infantil i crec que ho estem aconseguint. Ara bé, encara més, fins i tot intentem arribar als pares, perquè pensem que és molt important. Intentem fer música transversal, que pugui tenir una lectura més infantil i que pugui captivar els xiquets, però que tingui un ritme, una interacció o un missatge que també pugui connectar amb la gent gran. Intentem fer música per a tota la família i no només per als més menuts.
- La interacció és una peça essencial en aquest espectacle. Quina resposta rebeu per part dels infants?La interacció sempre m’ha agradat especialment, tant amb Pepet i Marieta com ara, amb La Colla Pirata. Crec que és crucial, perquè l’art és comunicació i la comunicació és interacció. És veritat que és un element fonamental de la música que estem fent i de l’espectacle tal com el tenim plantejat. El que és curiós és que moltes de les interaccions que usem amb Pepet i Marieta també les usem amb els infants. La interacció és un llenguatge universal que pot arribar tant a infants com a adults. En aquest sentit, l’adaptació que fem per als infants és molt poca respecte a la que podem fer per al públic adult. Pensem que els humans responen a pràcticament els mateixos estímuls al marge de la seva edat.
- Amb aquesta formació, assegures que busqueu que els infants comparteixin valors a través de la música. Com és educar a través de cançons?Educar a través de les cançons és difícil i, al mateix temps, és fàcil. És a dir, és difícil perquè no pots sonar dogmàtic o moralista, perquè hi ha moltes sensibilitats i cadascú veu la realitat, la interpreta i hi interactua de la manera que vol. Al mateix temps, és fàcil perquè si tens clar el missatge que vols donar, és interessant trobar maneres diferents de transmetre’l i d’adaptar-lo a un públic més infantil. Ara penso que amb La Colla Pirata tenim cançons sobre accions que podem fer per revertir el canvi climàtic o, si més no, per estancar-lo, tenim cançons que parlen de la bona alimentació o de divertir-se, senzillament, com a part important de la vida d’una persona. No crec que es pugui teoritzar sobre com s’educa fent cançons, però penso que és un repte i al mateix temps és fàcil perquè només has de cantar sobre les teves conviccions, sobre què sents i com ho sents. Al final, això ha sigut sempre una constant en tota activitat artística. No és molt diferent intentar educar fent cançons a parlar d’un esdeveniment polític o de qualsevol altre tipus que t’hagi pogut afectar especialment.
- I en el context en què vivim actualment, que les cançons i els missatges arribin en català, també és molt important...Penso que les persones que fem cultura en català, en aquests moments ens estem convertint en activistes del català. I en soc molt conscient i estic orgullós de fer música en català. M’encantaria que si en algun moment, amb La Colla Pirata o amb Pepet i Marieta, som capaços d’aconseguir alguna cosa que es pugui assemblar mínimament a allò que es va aconseguir Bola de Drac quan érem petits, em sentiré més que realitzat. El català es troba en un moment en què necessita referents i si en algun moment podem ser un referent, per menut que sigui per a gent de totes les edats, n’estarem més que orgullosos. Al final, fer cultura en català és fer activisme, és un acte de convicció, de valentia. Realment, ens seria més fàcil fer-ho en castellà o, si més no, el projecte tindria més potencial i podríem arribar a més gent, però ho fem en català perquè considerem que s’ha de fer així si volem preservar aquesta cultura i aquesta llengua tan bonica que tenim.
- Com a artista i com a pare, veus que els missatges arriben millor sempre a través de la xalera i el bon humor?Sempre he fet música de xalera i de bon humor, però crec que em surt així perquè jo també soc així. Soc una persona optimista i, d’alguna manera, m’agrada divertir. A més, la vida m’ha fet entendre que connecto amb la gent quan intento divertir-la. Segurament, això m’ha reforçat aquest caràcter desenfadat. No busco ser alegre i divertit, sinó que, senzillament, ja soc així i el que faig amb la música és amplificar aquesta manera de ser que, a més, ha tingut bona acceptació o que, almenys, he pogut percebre que la gent aprecia. Això, d’alguna manera, també em realitza com a persona i com a artista.
- T’has deixat assessorar pels teus fills a l’hora de crear aquest espectacle?La veritat és que sí! I molt! Al darrere de cançons, d’idees dins de l’espectacle o de marxandatge hi ha l’Abril, que és la meva filla de deu anys. De tant en tant, l’Abril va a una granja escola on fan activitats i me les explica i d’allà n’he tret algunes idees. O he anat a algun espectacle de música infantil amb ella i m’he inspirat també per a altres coses. Inevitablement, el fet de ser pare fa que estiguis en contacte amb una cultura familiar que t’omple d’idees i de maneres de fer que et poden inspirar les pròpies.
- Als concerts de La Colla Pirata, combineu cançons infantils de sempre, composicions noves, però també cançons conegudes de Pepet i Marieta, com ara ‘Corre l’estiu’ i ‘L’educació no es toca’, entre d’altres. Hi has trobat la mateixa resposta entre el públic d’un grup i l’altre?Una de les coses que a mi em suposava un neguit al principi era pensar si em sentiria igual tocant davant de gent adulta que d’infants i famílies. La resposta és que pràcticament no noto la diferència. És curiós, perquè t tenia el prejudici de pensar que tocaria per a infants i seria tot molt diferent. Sento que faig exactament el mateix, però sí que intento parlar més lent, no dic males paraules, no faig coses dalt l’escenari que sí que faig amb Pepet i Marieta. És a dir, sí que t’has de posar el vestit “d’anem a ser familiars i políticament correctes”, encara que amb La Colla Pirata també ens agrada ser una mica desenfadats. Per això, penso que la diferència és ínfima, potser és més per la manera amb què nosaltres ho hem volgut tractar. Potser amb les cançons tendeixes a ser una mica més senzill perquè el missatge pugui arribar d’una manera més clara als infants i, òbviament, les temàtiques tampoc són les mateixes, però l’essència crec que és pràcticament la mateixa. Per això, no m’ha costat adaptar-me als infants, perquè faig el mateix que feia amb Pepet i Marieta, però pensant que ara faig un espectacle de música familiar.
- La Dàmaris Gelabert assegurava fa poc que la música infantil està vivint una edat d’or. També ho consideres així?No sé si soc la persona adequada per dir si la música infantil viu una edat d’or o no perquè fa molt poc que he entrat en aquest món i que he començat a agafar referents, però sí que és cert que veig productes de molta qualitat. També veig que estan ben valorats per part del públic. Potser fa uns anys hi havia aquell prejudici que la cultura feta per a infants era menor, però tinc la sensació que actualment ha augmentat molt el seu estatus i hi ha molta gent i projectes, com els de la Dàmaris Gelabert, el dels Xiula o El Pot Petit que són molt apreciats, no només pels infants, sinó també pels pares. I cada cop se’ls dona més consideració. Ara, fa poc, es van donar els Premis Enderrock de la música familiar, que fa uns anys no existien, i cada vegada hi ha més festivals i més mercat. Potser abans resultava estrany que hi hagués una animació infantil o un concert de música familiar en una festa major, però ara diràs que és inconcebible. De la mateixa manera que ho és que anem a un carnaval sense una rua o a un parc de Nadal sense algun espectacle infantil. Francament, crec que la música infantil gaudeix d’una bona salut. Si viu una edat d’or o no, ja t’ho diré d’aquí cinc o deu anys, quan hagi pogut valorar millor totes aquestes propostes artístiques.
- Quins seran els propers ports on atracarà La Colla Pirata?El 13 d’abril actuem a Roquetes, en el marc de la Gira Degoteig del festival Som Riu. Serà la primera oportunitat que tindrà la gent de les Terres de l’Ebre de veure La Colla Pirata. Llavors, a Catalunya, vindran més concerts a Badalona (5 de maig), al Masnou (12 de maig), a Ivars d’Urgell (1 de juny) i a Palamós (24 de juny). A Mallorca, el 4 de maig toquem a Búger i el 23 de juny a Esporles.
Instagram La Colla Pirata Web Pepet i Marieta
