Festa de la Jota

Foto: 

Cedida
Mireia Grangé

Els 5 components de l'ADN de la jota

La sisena edició de la Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre se celebrarà el proper 12 de setembre
Anna Zaera
,
31/08/2015
Fires i festes
“Sempre penso que ho portem a l'ADN. No em deixa de sorprendre el fet que, quan sentim aquesta música, se'ns en van les cames i ens entren unes ganes boges de ballar. Deu ser com una mena de lligam amb els nostres avantpassats”, diu Mireia Grangé (Benissanet, 1979), coordinadora de la Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre, que enguany arriba a la sisena edició. Aquesta jornada, que se celebra des del 2010 de manera itinerant per diferents pobles de la Ribera d'Ebre, tindrà lloc el 12 de setembre a Móra la Nova, un dels pobles que en els últims temps ha destacat per la seva particular recuperació - o reinvenció - d'aquesta dansa tradicional. L'èxit de públic en les darreres edicions demostra que la recuperació de la jota, impulsada per l'associació Lo Fardell Patxetí, és un assumpte també contemporani que representa un revulsiu identitari per una comarca, on 16 dels 17 pobles que hi ha (entre municipis i EMD) s'han sumat a la tasca de fer reviure aquest ball. Després d'una conversa amb la Mireia, volem destacar els 5 elements que, segons nosaltres, formen part del nucli de l'ADN de la jota.

1. L'esperit festiu
Recuperar l'herència cultural pot semblar l'objectiu d'aquest esdeveniment, però podríem dir que n'és la conseqüència. "El que volem és trobar-nos per passar-ho bé", diu la Mireia, que explica que el 2010, per primer cop, un grup de gent va plantejar-se "de forma conscient trobar-nos per ballar la jota", diu Grangé, que reconeix que tot i que la jota no s'ha perdut mai, recentment era un ball que es practicava de forma espontània i segmentada en algunes festes populars o en dinars d'amics, però mai de manera organitzada. Per això, un conjunt de persones, amb la força que donen bona part de les associacions culturals de la Ribera d'Ebre, van decidir fixar data per oficialitzar aquesta passió. Ara bé, molt aviat el nom elegit de la trobada va ser substituït en els cartells pel de festa. "Volíem que fos un dia de festa i, per això, li vam posar la Festa de la Jota". De fet, aquella primera edició a Miravet va posar en evidència que hi havia una important afició latent i moltes ganes per recuperar aquest ball. "Després de l'èxit de participació, vam pensar que aquí alguna cosa estava passant", diu Grangé, que reconeix que aquest va ser l'origen per a que l'Associació es plantegés recuperar les partitures de tots els pobles de la Ribera.

2. L'essència del festeig
"La jota no és res més que una dansa de festeig", diu Grangé, que reconeix que part de la tasca de recuperació també passa per recuperar l'autèntica essència d'aquest ball. De fet, el ball és una bona metàfora d'aquest apropament i enamorament. "Primer et coneixes, després et reconeixes, després comences un ara que sí, ara que no, fins que acabes en festeig", descriu la Mireia. "Aquesta tendència ha desaparegut, ja que ara tendeixes a ballar amb persones que necessàriament no han d'agradar-te com a parella", explica. "Per això, tendeixes a ballar a 3 metres de distància, i s'ha perdut tot aquest ritual amorós". Ara bé, la jota és un gènere folklòric que també ha servit per reforçar els vincles entre les persones d'una mateixa comunitat, i fins i tot com una manera de fer crítica social.

3. De la tradició a la improvització
Com totes les manifestacions culturals populars, aquestes han sofert moltes modificacions al llarg del temps. La transmissió de coneixements oral i el pas de generació a generació ha fet que el ball vagi mutant. Si més no, hi ha pecularitats molt destacades en cada municipi. "Hem parlat amb moltes persones, però ha estat difícil trobar testimonis de gent gran perquè gairebé no recorden res", comenta. "A Tivissa, la gent gran ens ha dit que tothom feia el que volia, que en aquest poble era un ball molt impovisat". De fet, totes les jotes de la Ribera d'Ebre són coreografiades, menys les de Tivissa. El màxim exponent de la invenció ha arribat de Móra la Nova. "Com és un municipi molt nou, té sardana però no jota. Llavors, l'Ajuntament va decidir que, com que tots els municipis tenen Jota, ells també en tindrien i li van proposar a la compositora local Georgina Gironès que la composés juntament amb la banda de Benissanet, que és qui ha arranjat ha totes les jotes recuperades. El folklorista Josep Bargalló, que durant els anys 80 va anar recuperant partitures de cada poble de la Ribera, ha estat una figura clau en aquest procés. "Anteriorment no existia una partitura de jota per cada poble, sinó un grup de músics que anava pels pobles i que anaven adaptant-les en funció del poble, però el senyor Bargalló va anar posant noms i creant coreografies en funció del que li deien a cada poble".

4. Identitats contemporànies
Lluny de pensar que és una manifestació cultural antiga i pròpia de persones que estan massa aferrades al passat, la jota s'ha convertit en un signe d'indentitat en la vida diària de la comarca. "Els xiquets la defensen amb ganes perquè s'estimen el poble i és una manera de sentir-se representats", explica Grangé, que reconeix que aquest mateix sentiment de pertinença també es detecta molt en la gent gran. "Als xiquets, quan els hi diem que és la jota del seu poble, s'emocionen...". "Jo només vull ballar la jota del meu poble perquè me l'estimo", diuen els més menuts. 

5. La comarca com a construcció de sentit
Més enllà de la identitat que dóna el riu Ebre, que travessa la comarca, la jota s'ha convertit també en un símbol aglutinador. Aquests esdeveniments anuals han anat potenciant els lligams entre persones i, poc a poc, l'afició per perfeccionar el ball s'ha allargat tot l'any, més enllà d'aquesta cita anual. De fet, la Festa de la Jota de l'any passat, que es va celebrar a Riba-roja d'Ebre, va reunir prop de 500 persones, unes 200 de les quals eren balladors. Una xifra que any rera any ha anat creixent. "Molta gent no havia anat mai a alguns dels pobles de la comarca, i aquesta ha estat una bona manera de conèixer aquests municipis i interactuar amb la seva gent", afirma Grangé, que juntament amb tots els aficionats a la jota de les Terres de l'Ebre, ja escalfen motors per aquesta nova edició.

 

  • imatge de control 1per1

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

6a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre
Dissabte 12 de setembre, a partir de les 17:30h
Móra a Nova 
(Fitxa d'agenda de Surtdecasa

Associació Lo Fardell Patxetí
www.facebook.com/lofardellpatxeti

 

A

També et pot interessar