Jordi Rius: "Encara no tenim cultura de l'oli"

Els propers 3 i 4 de desembre tindrà lloc la Festa de l'Oli de la Fatarella

Anna Zaera

30/11/2016

Fires i festes

Els èxits del món del vi, lluny d'eclipsar-los, els marquen el camí que han de seguir. Són conscients que la producció artesana d'oli encara ha d'enlairar-se, però ells tenen tota l'energia per anar caminant pas a pas. Jordi Rius (La Fatarella, 1974) ha iniciat el projecte 'Rius d'Or' en aquest petit poble d’un miler d’habitants amb magnífiques panoràmiques que ens envolten com les Serres de Cavalls i Pàndols, els Ports o fins i tot, en dies clars, els Pirineus. Un poble que, poc a poc, veu en l’oleoturisme un estimulant projecte de futur. 'Rius d’Or' neix de la unió entre dos famílies fatarellenques vinculades històricament amb arrels i tradicions agrícoles, les quals s’han anat especialitzant amb l’oliva. Com si es tractés d'un matrimoni d'honor medieval, aquesta unió va sorgir per l’interès de fusionar els coneixements sobre l’oli de les dues famílies. Pocs dies abans de la Festa de l'Oli de la Fatarella, hem volgut parlar amb Jordi Rius, membre d'aquesta nova generació de productors d'oli que confien en l'artesania i en una marca personal per donar a conèixer aquest producte.

"Ahir mateix vam fer un tast i vam provar un oli d'un centre comercial, i allò, clar, és un frau. El que passa és que dediquen molts diners al màrqueting i a la publicitat"

- Com va sorgir la teva passió per l'agricultura i pel món de l'oli?
Quan es va jubilar el meu sogre, em vaig haver de dedicar a treballar les finques que ell tenia, perquè jo ja era agricultor. Això va coincidir amb l'arribada del reg de suport a la Terra Alta. Nosaltres teníem moltes oliveres, i el preu de l'oliva anava molt baix. Vam decidir que la millor opció era crear una marca d'oli i treballar per arribar a tenir un dia un molí propi. A més, nosaltres apostem per l'empeltre, el tipus d'oliva de la Terra Alta, que és un oli que gairebé no es coneix.

- Quines característiques úniques té aquest tipus oli?
És un oli sensorialment molt equilibrat i bastant dolç. Aquest oli prové de les olives verdes, que normalment se serveixen com olives de taula. Són unes olives que tenen més components antioxidants. A més, també treballem amb arbequina, però aquesta varietat ja està molt extesa en les altres Denominacions d'Origen.

- En una terra de vi, sembla que l'oli queda una mica eclipsat...
Volem seguir el camí que ha fet el món del vi. Hem creat una associació que es diu 'Oli Tast'. Tenim la seu a Gandesa i estem apostant per divulgar les propietats de consumir un bon oli. No hi ha cultura de l'oli. A partir d'ara, hem de fer molta pedagogia. Fent tastos amb restauradors, participant en fires, anant a les escoles. A la Festa de l'Oli de la Fatarella, per exemple, participarem.

- Quin és el missatge que voleu transmetre sobre l'oli?
Sobretot volem que el consumidor entengui que és un producte que pot ser molt bo o molt dolent, depenent de la qualitat de l'oliva i dels processos que s'hagin seguit per elaborar-lo. Les persones tenen clar el que és un vi dolent, però molts cops els és igual comprar un oli dolent del supermercat. Si és bo, ho és tant per la salut com per la cuina. I és important transmetre això als més petits. Poder-los ensenyar perquè un oli és de color verd amarg, perquè té gust de fonoll o de carxofa... Ahir mateix vam fer un tast i vam provar un oli d'un centre comercial, i allò, clar, és un frau. El que passa és que dediquen molts diners al màrqueting i a la publicitat.

- Voleu que associen l'oli a un producte vinculat amb el paisatge com ha passat amb el vi?
El tema de l'oli va camí del vi, però estem a 15 o 20 anys lluny d'ells. Però anirem fent el nostre camí. Som uns quants productors de la Terra Alta que hem apostat molt per això. Des de l'Associaicó vam fer una reunió amb xefs d'alt standing. Va venir Jeroni Castell de Les Moles i ell ens va confessar que no sabia que es fessin olis tan qualificats. Volem intentar treure una carta d'oli al mercat. De la mateixa manera que hi ha cartes de vi, també poden haver cartes d'oli. Que costarà? Sí, costarà. Però estem parlant d'olis de molta qualitat.

- Com vius la teua professió?
Quan me vaig casar ja tenia la idea de quedar-me aquí. Hem apostat fort per la terra, l'agricultura i el poble. És cert que les finques de La Fatarella no són els camps de Lleida ni els brancals de Gandesa, però tenim el que tenim i hem de treballar amb això i treure el màxim rendiment possible. És una passió. Treballes al camp, portes les olives al molí, i et falten hores. De seguida es fa de nit. Suposo que t'ha d'agradar i com a mi m'agrada, ho disfruto.

- Tindrà relleu la teva tasca en les següents generacions?
M'agradaria que continuessen, sí. Com deia un amic meu, "si volen estudiar que estudien, que la terra sempre la tindran".

- Per a què serveix la Festa de l'Oli de la Fatarella?
Precisament per divulgar i fer participar la gent en aquesta festa. Nosaltres organitzem una gimcana per als més petits en què es proposen diferents jocs com descobrir amb els ulls tapats què és cada element agricola. També hi ha el llançament de pinyols d'oliva, el concurs d'allioli... Molta gent ve a la Festa per participar del dinar de La Clotxa. Jo crec que aquest dinar està agafant massa protagonisme.

- Els adults també necessiten aquesta pedagogia...
Sí, han de saber què és l'oli verge extra, l'oli verge o l'oli llampant. Quan vas al supermercat i veus Oli Refinat, pel nom, sembla que sigui el millor, perquè el nom refinat enganya. Però és l'oli que en principi no era apte per al consum humà i que han portat a refinar.

- Les visites al vostre celler també afavoreix que les persones puguin conèixer el món de l'oli...
Sí, fem un recorregut i mostrem els diferents secrets que ens diferencien de la majoria d’elaboradors oleícoles. Descobrim els detalls del celler i tots els seus racons, mentre se'ls dóna a conèixer tot el procés d’elaboració dels olis, filtratges, conservacions i envasats.