Les fibres vegetals de Xile, l'atractiu de la Fira de les Fibres Vegetals

El Mas de Barberans acull el 3 i 4 d'agost el Racó dels Artesans i la Fira Monogràfica

Surtdecasa

29/07/2024

Fires i festes

Compte enrere perquè Mas de Barberans torni a ser l’aparador de l’artesania de les fibres vegetals. Així, el cap de setmana del 3 i 4 d’agost, hi tindrà lloc la 21a edició del Racó dels Artesans. La Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals, dos dies en què l'artesania de les fibres viu una implosió d’experiències i coneixements que fan del municipi un veritable punt neuràlgic de creació artesana de primer nivell. Visitar Mas de Barberans durant aquests dies permetrà conèixer fibres vegetals com el jonc, la canya, l’espart, la pauma, el bambú, l’olivera, el cànem, el vímet, la bova, el lli i l’esbarzer, entre d’altres. En aquesta edició hi participaran una quarantena d'artesans i artesanes d'arreu del planeta, es mantenen les seqüències tècniques o demostracions artesanes presentades com a petits espectacles visuals, i com a novetat cal destacar la presència d'una delegació de cistelleres xilenes.

Les artesanes Zaida Muñoz i Juana Muñoz i la dissenyadora de l’equip Rocío Schätzke, totes tres formen part del projecte Trenzados de Cutemu, sorgit el 2016 i que agrupa diverses artesanes de la localitat de Cutemu, situada a la regió d’O’Higgins, al centre de Xile, zona eminent rural de Xile. L’objectiu del projecte Trenzados de Cutemu és la revitalització de l’ofici tradicional de trenar la palla, per fer-ho es dediquen a la investigació històrica i a ensenyar la tècnica, a més de dissenyar, desenvolupar i comercialitzar noves peces. El seu és un projecte que fusiona tradició i innovació, arrelat a la terra, que defensa la sostenibilitat i que a més busca també empoderar la dona en l’àmbit rural. Entre les peces que confeccionen hi ha barrets, accessoris i complements per a la llar. "El punt que tenim en comú amb el Mas de Barberans és l'ús de la trena per a teixir les fibres" tot i treballar amb diferents fibres diu Rocío Schätzke, que assegura que el clima sec d'aquesta zona del Montsià és semblant a algunes zones de Xile. De totes maneres, de la delegació xilena, formen part diverses dones que treballen amb fibres diferents i que creixen en climes diversos. Palla teatina, palla de blat, manila o totora són algunes de les fibres vegetals més emprades a Xile. La majoria han après l'artesania de les seves avantpassades que utilitzaven les fibres vegetals per l'obtenció d'aliments, vestimentes, creació d'utensilis, eines i elements d'ús tradicional que donen suport als quefers i activitats, des de les més quotidianes o comunes fins a ritus i cerimònies de connotació sagrada. "Jo crec que a Xile mantenim moltes de les tradicions que als entorns urbans s'han perdut. Potser per ser països menys desenvolupats que els europeus, tot i que la paraula desenvolupament per mi és una mica problemàtica. Tot i això aquesta artesania viu moments molt vulnerables, perquè les persones s'estan allunyant molt del camp" assegura, afegint que aquests oficis van una mica en contra de la lògica capitalista. "És un treball lent, que molts cops no és rendible i que implica una lògica de producció a escala molt petita". Rocío Schätzke és gestora cultural i treballa potenciant l'artesania, i ja fa set anys que treballa amb una llavor antiga, amb el qual es fan barrets tradicionals. Apassionada del trenat de fibres vegetals, diu que en els darrers anys s'ha dedicat a investigar en els diferents trenats que hi ha a Xile. "En aquest viatge al Mas de Barberans, venim cinc persones que representem l'ofici de la cistellera en diferents territoris, el nord, el centre i el sud" diu Rocío, que assegura que és un grup molt representatiu i que, per això, el seu projecte ha estat finançat pel govern xilè per fer aquest intercanvi internacional.

Herbes marines al Fibrescampus
De fet, compartir coneixement al voltant de les fibres és un dels principals objectius del Museu de la Pauma que es materialitza cada any amb el Fibrescampus, un espai de formació previ al Racó dels Artesans, que combina el saber fer tradicional i la innovació amb artesans locals i internacionals. En aquesta nova edició del Fibrescampus que tindrà lloc del 29 de juliol a l’1 d’agost s’impartiran quatre tallers. A part de l'experiència xilena, s'ha fet una aposta per l'artesania portuguesa amb els artesans Domingos Vaz i Manuel Ferreira (canya i jonc) i gallega, amb Idoia Cuesta (herbes marines) i Júlia de la Cal (teixit triaxial).