Simone Simons: "El Museu de la Pauma és un museu que és mou i té una mirada que integra artesania i art"

El 5 i 6 d'agost, el Mas de Barberans acull la Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals

Surtdecasa

26/07/2023

Fires i festes

Tot està a punt perquè el Mas de Barberans torni a viure el cap de setmana del 5 i 6 d’agost la festa de les fibres: el Racó dels Artesans. La Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals que enguany compleix vint anys. Organitzada per l’Ajuntament del Mas de Barberans i el Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma, la trobada mantindrà estable el número d’expositors, 35 en total, que aplegaran prop de 45 artesans i artesanes d’arreu de Catalunya i l’Estat, amb una nodrida representació de les Terres de l’Ebre i amb una important presència internacional amb artesanes provinents de Bèlgica, Finlàndia, Suècia i França. Com a novetat d’enguany, cal destacar la incorporació d’una sèrie de demostracions tècniques per fer més visible i accessible l’ofici artesà. Aquestes demostracions s’han programat com a petits espectacles visuals que el públic podrà gaudir assegut i que són seqüències d’entre 35 i 45 minuts del procés d’elaboració d’una peça: des de la preparació del material fins als retocs finals. El Fibrescampus busca explorar diferents tècniques, materials i possibilitats de les fibres vegetals, tant innovadores com tradicionals. Habitualment són quatre cursos monogràfics, però enguany s’han ampliat fins a sis, dos dels quals estaran dedicats a la pauma: el primer, el 28 i 29 de juliol, anirà a càrrec d’Antonio Rodríguez, un dels màxims experts a nivell estatal de l’artesania de la pauma, que ensenyarà a realitzar diferents recipients amb pauma trenada amb la tècnica del plainting i unes flors de pauma. El segon curs monogràfic de pauma tindrà lloc just l’endemà de la fira, els dies 7, 8 i 9 d’agost i l’impartiran les artesanes d’Artpauma que mostraran com bastir un cistell de piscina, una peça tradicional que necessita almenys dos dies i mig per realitzar-se. Els altres cursos del Fibrescampus 2023 aniran a càrrec de les artesanes escandinaves Anelma Savolainen i Emma Dahlqvist que participen al Racó dels Artesans i que van presentar peces a l’exposició Lookout del 2020. Emma Dahlqvist ensenyarà com plegar i cosir l’escorça de bedoll amb tècniques semblants a l’origami per crear peces contemporànies i un recipient, mentre que Anelma Savolainen farà servir la mateixa tècnica però substituint l’escorça per paper reciclat per fer una bossa. Serà el 30 de juliol i 1 d’agost. El Museu de la Pauma estarà obert coincidint amb l’horari de fira i hi haurà una visita guiada a l’exposició 'Espart, disseny rural', a càrrec de la seua comissària, Simone Simons i la historiadora Mariona Valldepérez.

Resulta que l'artista holandesa Simone Simons va començar a interessar-se per l'espart i tot allò que l'envolta als anys noranta del segle XX. Els objectes que trobava realitzats amb aquest material, principalment a la Regió muntanyenca, la comarca de l'interior valencià on resideix des de 1995; van despertar la seva curiositat artística. Aquests humils utensilis agraris i domèstics, la van fascinar per la seva varietat de formes i tècniques i el seu gran valor artístic intrínsec. El seu llibre, amb el mateix nom que l'exposició, recorre la història de l'espart, els diferents usos, les tècniques que s'apliquen i les exposicions que la pròpia Simone Simons ha comissariat amb peces cedides per la gent i fetes amb aquest material. Hem parlat amb ella.

- Per què et comences a interessar per l'espart?
Jo no sabia res de l'espart, ni de la planta, però tenia ja una mica de coneixements de tècniques tèxtils. Quan vaig fer Belles Arts, jo estudiava audiovisuals, però també vaig fer disseny tèxtil com a segona assignatura. Quan vaig venir a viure aquí a Chelva, entre València i Terol, vaig veure un senyor al costat de casa treballant l'espart. I me'n vaig adonar que l'espart era un tèxtil, i que ell sol feia tot el procés. La recollida, el cosit i el trenat. Em semblava molt bonic que fes tot aquest procés amb les mans. I, a més, crec que les peces finals són molt interessants des del punt de vista artístic. Tenen unes idees molt interessants. Era fàcil endinsar-me en aquest món perquè era un veí i jo podia recórrer a ell perquè m'ho expliqués tot. He de dir, que les tècniques artesanals són tècniques molt locals, perquè només que vagis a Múrcia, Andalusia o Castella, ja tenen tècniques totalment diferents. Ha estat un procés llarg, fruit d'un procés personal, més que professional.

Un artesà en una de les anteriors edicions de la Fira | Foto: Cedida
- Quin creus que és el valor artístic d'aquestes peces fetes amb espart?
El que més em sorprenia era el pensament creatiu de l'artesà. Són pobles molt aïllats, entre València i Conca. Llavors la gent, tradicionalment, no ha tingut accés a productes que només estan a la ciutat. Quan es trenquen coses, la gent se les enginya per arreglar-ho. Llavors aquesta imaginació crec que està al substrat de les persones. I l'espart és un material molt bo per arreglar coses. Un disseny per una funda, una ansa o unes espardenyes. Era o fer això o anar descalç. A més, en forma i en volum són peces interessants. Fruit del pensament, perquè no està escrit com ho has de fer. I això és una expressió purament creativa o artística. L'artesania, de vegades, surt de la pobresa.

- Quina és la característica de l'espart?
L'espart no és gens fàcil. No és trenar i cosir i ja està. La planta és una planta autòctona. A Europa només creix a Espanya, Portugal i Àfrica del nord. A la resta d'Europa no es coneix. Però l'espart usa tècniques que també s'utilitzen per altres fibres com ara la pauma. També els països asiàtics o països com Colòmbia utilitzen aquestes tècniques per trenar les fibres vegetals. Però no tothom té les mateixes plantes. L'espart té una característica molt important, que és la força. No parlem de branques sinó de fulles. A la pauma i l'espart s'utilitza sempre la fulla. És una pena que un material tan espectacular no ha sabut sobreviure en el dia a dia. El seu ús és més aviat minoritari.

- Quina creus que és la singularitat del Museu de la Pauma del Mas de Barberans?
El que em sembla més bonic del Museu de la Pauma és que és un museu que es mou. No és estàtic. Com alguns museus etnològics. Jo al principi em pensava que era un museu com els altres, però vaig veure que tenen més sales i en aquestes sales es mouen moltes coses. Un Museu així necessita una mirada ampla, una mirada horitzontal. No és habitual trobar un Museu així en un poble tan petit. També s'obren a l'art sonor o a l'art plàstic, tenen una mirada que integra l'artesania i l'art.

- Tu ets artesana i artista sonora, com vincules aquestes facetes teves?
Hi ha molta connexió. No podria existir l'un sense l'altre. Jo crec que veig les coses des del punt de vista artístic. Des d'un concepte. En el treball artesanal, jo dissenyo bosses de mà d'espart, però intento que aquestes bosses tinguin una relació amb la societat o amb els temes que jo considero importants per reflexionar. M'agrada que les bosses de mà facin pensar. També és una peça conceptual, no només utilitària per posar la cartera i les ulleres.

- La utilitat passa pel pensament també?
Si tu ets capaç d'imaginar perquè serveix una cosa ja has fet molta feina. Crec que té a veure amb l'educació. Com funcionen les escoles, els pares. És el que deia al principi, si tu estàs una mica més aïllat, has d'usar la imaginació i la creativitat. Ara anem al basar xinès i comprem el que necessitem, còmodament. Per això serveix l'artesania, per qüestionar-nos com fem les coses. I necessitem la sinergia entre artesania i art. Jo el que veig és que gairebé totes les artistes que conec tenen interès per l'artesania, però molts cops els artesans tenen poc interès en l'art. Van molt a el que és profund en el seu tema, però després potser no miren tant en horitzontal. Entre tots, ho hem de fer millor. Són mons molt separats que no es mesclen massa i crec que ens hem de contagiar molt més els uns dels altres.