Flot feta de musclos - Ulldecona

Foto: 

Anna Zaera
Flor de paper

L'art fet als magatzems

Els veïns d'Ulldecona preparen els ornaments dels carrers per a les festes Quinquennals
Anna Zaera
,
28/08/2014
Fires i festes
“No sóc un 'jovenelo', eh? El mes que ve 85, ja!”, contesta Francisco Roig mentre enrosca un filferro darrere un ventall en forma de flor. Aixeca el cap, mou els ulls cap al sostre i, davant del dubte, demana ajuda. “Cinteta, tu te'n recordes del primer any que vam baixar a la Verge?”, pregunta en un magatzem atapeït de gent que fa manualitats sense advertir la presència de cap foraster. 'Baixar a la Verge' és l'expressió que els veïns d'Ulldecona de més edat utilitzen per referir-se a les festes Quinquennals. I és que resulta que aquest fet religiós està darrera d'aquesta tradició. Durant la Guerra Civil, la imatge de la Pietat, que es trobava a l'ermita, va ser destruïda. A partir de 1939, un artista local, Vicent Barrera, va esculpir una nova imatge, que es va convertir en la definitiva. Com a commemoració d'aquells fets, el 1944, els veïns van decidir baixar la Verge de l'ermita i passejar-la pels carrers del poble amb la promesa col·lectiva de repetir-ho cada cinc anys.
“Hi ha molta harmonia i companyerisme entre tots. El que un no pot fer ho fa l'altre”

Per això, a les Terres de l'Ebre ja se sap que la paraula Quinquenals és sinònim de festes majors en majúscula. Però més enllà dels programes d'actes festius, que són més densos i ambiciosos que en un any qualsevol, aquesta festivitat mereix ser explicada perquè marca les rutines de tot un poble durant gairebé un any, quan els veïns comencen a cabilar com decoraran els seus carrers. 

Els dies previs a l'inici de les festes, Ulldecona és un poble que treballa a la llum de la lluna. Un cop finalitzades les respectives jornades laborals, després de sopar, els veïns comencen a sortir de casa per trobar-se en un magatzem del carrer. Allà, tenen guardades les eines de feina, les creacions inacabades i, en molts casos, un històric dels ornaments de les Quinquennals passades que, de vegades, deconstrueixen per donar lloc a noves idees. Després d'engegar ventiladors i focus auxiliars, comencen a treballar. Uns retallen paperets, altres pinten branques d'un arbre, altres cusen roba o claven filferros. 

En aquestes nits de treball col·lectiu, tothom té una funció. El més creatiu proposa la idea i dirigeix la manufactura. Els voluntariosos s'ofereixen per col·laborar, els petits traginen les eines i la gent gran dóna els consells propis de l'experiència. “Hi ha molta harmonia i companyerisme entre tots. El que un no pot fer ho fa l'altre”, diu Francisco, del carrer Comte Berenguer, mentre explica com amb els anys es va anar substituint la matèria prima vegetal - flors i plantes naturals-, per paperets i plàstics. De fet, en l'actualitat, s'ha donat un pas de rosca més, i ja fa una dècada que la majoria de carrers utilitzen materials de reciclatge -envasos, llaunes, closques, taps o papers- per fer les seves creacions. “Aquí hem utilitzat els fulletons de propaganda de l'Spar, el supermercat on treballo”, diu Maria Cinta Bel, qui porta la veu cantant a l'hora de confeccionar les flors que ornamentaran aquest carrer entre el 5 i el 14 de setembre, mentre durin les festes. Amb ella treballen, grans i petits que entren i surten al carrer. Els més veterans, que ja han viscut unes quantes Quinquennals, reconeixen que la tradició ha anat perdent força amb les joves generacions: “Abans anaves pels carrers i sempre veies gent treballant”, explica Maria Cinta Bel, que segueix mantenint-se al peu de canó, tot i que anuncia que ja té ganes de cedir el relleu als que pugen. 

Dones d'Ulldecona

Al carrer del costat, les veïnes més incondicionals han ingeniat un curiós sistema de reciclatge de neumàtics de cotxe que, a través dels talls estratègics al cautxú, han generat uns aconseguidíssims ànecs i galls, que situaran a l'interior d'unes rodes folrades de plàstic blau on suraran sobre l'aigua uns nenúfars fets amb brics de llet. “Hem treballat molt però estem satisfetes del resultat”, diuen mentre ens anuncien que si ens esperem fins la mitjanit treuran el cóc i la misteleta. Aquesta sí que és la germanor que és manté intacta amb el pas dels anys. 

A l'altra part del poble, les llums dels magatzems segueixen enceses passades les 12 de la nit. Els més menuts encara s'empaiten pel carrer i els pares treballen frenèticament mentre que la gent més gran comenta la jugada. “Jo ja no puc fer res”, comenta Rosita, de prop de 90 anys, amb una plàcida resignació mentre no perd detall del que passa, asseguda en una cadira de cuir que no li deixa tocar els peus a terra. En aquest magatzem utilitzen les closques dels musclos per fer els pètals d'una flor que després fixaran en unes branques pintades del mateix negre del mol·lusc. “Us agrada?”, ens pregunten quan ens expliquen la sorprenent idea. “Hem estat un munt de mesos menjant musclos”, diu divertida Paquita Sansano, en aquest cas una de les líders de l'operació. A la part de dins del magatzem, una colla de joves mouen el pinzell amunt i avall sense gairebé respirar. Mentre, Sansano ens explica que per dibuixar el cercle on es troba el nèctar han fet un bunyol amb unes xarxes vermelles que s'utilitzen per vendre sacs de taronges. "Aquí tot s'aprofita", diu.

Quan comencin les festes, aquests veïns miraran amb expectació com els forasters admiren la seva escenografia. Aquests elogis i admiració seran combustible suficient per, cinc anys després, tornar-se a arromangar i pensar una estètica que s'immortalitzi per uns dies en el carrer on viuen els 365 dies de l'any.

  • imatge de control 1per1

--
Més informació: 

www.turismeulldecona.com

    

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar