Surtdecasa Ebre
,
25/06/2013
Llibres

El tortosí Pere Estupinyà descobreix el sexe des dels laboratoris

“La Ciència del Sexe”, èxit de vendes a tot l'estat espanyol
Sóc de l'opinió que la ciència es queda sovint curta a l'hora d'abordar la sexualitat de les persones, sobretot el que respecta a l'emoció que ens impulsa a un tipus de relacions o a unes altres. Moltes vegades, l'atracció és el resultat de complexes combinacions entre l'instint i la nostra psicologia més arcaica. Precisament per això, i també per la sacralitat amb què les diverses civilitzacions han abordat el tema, la ciència sempre ha estat prudent a l'hora d'estudiar la sexualitat humana. El tortosí Pere Estupinya (Tortosa, 1974), que va publicar fa gairebé tres anys El lladre de cervells, accepta el repte de tractar aquest assumpte amb La ciencia del sexo (Debate, Random House Mondadori) també traduït al català.
 
Pere Estupinyà, que és bioquímic, va abandonar el seu doctorat en genètica per dedicar-se a la difusió del coneixement científic. Després de ser guionista i editor del programa «Redes» de TVE durant 4 temporades, va fer el salt als Estats Units, on durant quatre anys ha visitat universitats, laboratoris i centres de recerca per aconseguir irrompre en el coneixement científic i fer digerible als mortals els perquès de molts fenòmens quotidians.
 
Mentre estava buscant informació per al seu Lladre de cervells, ja li van cridar l'atenció algunes de les investigacions que s'estaven portant a terme amb animals i que implicaven els seus òrgans sexuals. “Vaig descobrir una investigadora que estimulava el clítoris de les rates per estudiar els nervis i hormones involucrats en el desig sexual”, explica Estupinyà. “Em va semblar molt curiós i, per això, vaig decidir aprofundir-hi”, comenta. “A partir d'aquí, vaig trobar moltíssimes altres recerques interessantíssimes sobre sexualitat, que ningú havia recollit fins ara en un llibre seriós i rigorós sobre el tema”, diu el bioquímic.
 
“El bonic de l'estudi del sexe i l'atracció és que és multidisciplinar”, contesta davant les ganes de la periodista de buscar els perquès del desig. La ciència no ha pogut explicar mai de forma concloent els perquès, però sí que ha establert “uns pocs estandars” sobre perquè ens agrada una persona i no una altra. Estupinyà posa exemples. "La cerca de simetria i senyals de salut en la parella”, comenta. “Però no és menys cert que el nostre estat intern condiciona qui ens agrada en un moment determinat”, diu. “El dia que ets sents més trista, t'atreurà un tipus d'home diferent al dia que estàs més jovial, també en funció del cicle menstrual -i això està regulat inconscientment per hormones- t'atreuran homes més o menys masculins”, explica en un argument que deixa sense resposta altres conductes freqüents com, per exemple, el desig per les persones del mateix sexe.
 
“L'instint de reproducció és el més poderós de tots els animals; molt més que la pròpia supervivència”, explica el divulgador científic. “Hi ha moltes espècies que arrisquen la seva vida per tal de reproduir-se”, comenta Estupinyà, que continua: "Està tan preservat evolutivament que, just per això, se'n pot estudiar la seva vessant més neurofisiològica”. Són moltes les qüestions que aborda el llibre, algunes molt poc divulgades. “Un dels descobriments que més m'ha impactat és saber que el plaer i els genitals femenins i masculins són molt més semblans del que ens pensem, i que pràctiques sexuals com el tantra, el sadomasoquisme o l'intercanvi de parelles són practicats per persones molt més convencionals del que t'imagines".
 
A part de visitar biòlegs, neuròlegs i altres científics, Estupinyà també ha fet un extens treball de camp, sobretot per la ciutat de Nova York, on viu des de fa uns anys. “He visitat clubs de swingers, reunions d'asexuals, terapeutes de parella...”, explica. Aquesta investigació més “qualitativa” l'ha ajudat a conéixer moltes de les realitats que, en molts casos, encara no han arribat al laboratori, però que són representatives de la manera actual que tenim de relacionar-nos i també, perquè no, de posar “etiquetes” contemporànies a les pràctiques que es donen en el dia a dia.
 
Entre aquestes experiències, Estupinyà diu: “Potser el més peculiar fou un taller on ensenyaven com sentir excitació i orgasme amb el poder de la ment i tècniques de ioga”. El tortosí assegura que aquest llibre “ajudarà a trencar tabús”. “Com més informació tens, més lliure ets i millor pots jutjar”, argumenta. Estupinyà reconeix que “si la gent parlés més obertament del sexe, potser no ens obsessionaria tant". 
 
Preguntat per la clau del seu èxit com a escriptor, Estupinyà assegura que vendre llibres és la confluència de diferents factors. “Crec que escric d'una manera senzilla sobre temes científics molt interessants”, diu. En aquest cas, també la temàtica és un reclam infal·lible a l'hora d'atreure mirades a les lleixes de les llibreries.“El tema del sexe és mediàtic de per si, però si d'aquí 6 mesos ningú està parlant del meu llibre, és que en realitat és dolent", assegura. "I si s'està distribuint a amèrica llatina, doncs serà que és bo” diu taxatiu.
 
   

També et pot interessar