Borja Duñó: "L'antiespecisme és la lluita que la humanitat encara té pendent"

'No siguis cruel!' és un manifest a favor del veganisme i en contra de l'explotació animal

Anna Zaera

01/04/2025

Llibres

Borja Duñó (Barcelona, 1976) ha escrit 'No siguis cruel!' (Saldonar) un llibre escrit com un manifest, a partir de petits capítols, amb frases curtes però contundents que disparen a l'ànima dels carnívors i desmunten tota l'estructura sobre la qual s'aixeca el maltracte animal i la indústria càrnia. Sense pal·liatius, Duñó fa sentir el lector miserable i busca provocar un canvi de paradigma. En els darrers mesos, el moviment vegà a Catalunya s'ha anat connectant i, a poc a poc, aquesta lluita antiespecista es va vinculant amb d'altres, com el feminisme. Aquest divendres Duñço presentarà el llibre a la Gata Insubmisa de Tarragona i el dissabte, a la Llibreria La Romàntica d'Amposta juntament amb la periodista Judit Monclús.

- Escrius un llibre que fa sentir molt culpable al lector.
El que vull és dir les coses com són. No és un llibre per fer amics, però crec que és necessari.

- De totes maneres el to, que és molt directe, interpel·la directament qui et llegeix.
No volia generar sentiment de culpa, però sí que volia interpel·lar molt els lectors. 'Ànimes entre les dents', la novel·la antiespecista que vaig escriure abans d’aquest llibre, va agradar, però crec que tot el que deia es quedava en el terreny de la ficció. En aquest sentit, sí que és un llibre provocador, perquè busca aquesta reacció. Creia que havia de ser així perquè algú em fes cas. Crec que moltes persones antiespecistes o veganes anem pel món demanant perdó, i el que diem té tot el sentit del món. Les sufragistes no demanaven perdó, els abolicionistes en l’època de l’esclavisme, tampoc.

- No ets condescendent amb ningú. Ni persones, ni mitjans, ni restaurants. Tots els agents de l’estructura en són responsables?
Sí, tota la nostra societat i civilització està sustentada en el patiment animal. Així és com hem bastit aquesta civilització des del neolític. I cada cop amb eines més sofisticades, més massives i més industrials. Cada vegada estem més alienats.

- Què vol dir més alienats?
Que tenim més lluny el fet que darrere del producte que comprem al supermercat, hi ha el patiment d’un ésser que és capaç de sentir emocions molt similars a les nostres. Llavors, intento parlar de molts dels sectors on es perpetua aquest patiment: com el sector del menjar, de la roba, de l’experimentació científica, etc. En nom de la ciència es fan coses terribles.

- En el teu cas, com ha estat el procés per convertir-te en una persona vegana?
Jo vaig ser vegetarià durant set anys, i fent recerca em vaig adonar que ser vegetarià no serveix de gaire. El patiment que hi ha en els làctics i en els ous és brutal. Jo vaig fer aquest pas al veganisme de manera fàcil, perquè en realitat és molt fàcil, tot i que la pressió social et faci sentir que és difícil. Jo només em penedeixo de no haver-ho fet abans.

- En el teu cas ha estat progressiu, del vegetarianisme al veganisme.
Sí, hi han hagut dues etapes només. El pas al vegetarianisme va ser per pura intuïció. Ja intuïa que quan t’estàs menjant un animal, allò és un cadàver. Hi ha una sensació molt física, quan estàs mastegant un bistec i et costa. Al principi penses que no vols que un animal estigui esclavitzat tota la vida i mori per culpa teva. I després veus que aquest fet té unes implicacions molt grans en el planeta: d’emissions, de pèrdua de la biodiversitat, de malbaratament d’aigua o desforestació.

- Parles de la dissonància cognitiva per explicar per què no volem veure la realitat.
És un concepte de la psicologia social que descriu el fet que els teus actes no es corresponen amb el que penses. Si tu estàs en una sala i pregunten qui estima els animals, un 99% t’aixecarà la mà. I després preguntaran qui és vegà i t’aixecarà la mà una persona. Això és dissonància cognitiva perquè aquest 99% que estima els animals, en realitat els està fent mal. Aquesta dissonància es manté a partir d’estratègies publicitàries molt perfeccionades que fomenten el distanciament. Que tu no relacionis aquest formatge amb el patiment d’una mare. Que no sàpigues que per fer formatge necessites el quart estómac d’un vedell que és amb el qual es fa el quall. O perquè et facis una truita en un bar se sacrifiquen els pollets mascles en el seu primer dia de vida triturant-los vius. El que veus sempre és un anunci en un prat amb uns animals feliços, la vaca que riu dels formatgets.

- Descrius una escena especialment impactant que és que en un món d'aparent felicitat en una urbanització un dia solejat, la gent porta cadàvers i fluids a l'estómac?
He tingut aquestes sensacions! Nosaltres vivim al Primer Món, i en les nostres comunitats de classe mitjana, no hi ha cap necessitat de menjar carn. Per estadística, la gent que veiem al carrer el 99% porten cadàvers a la panxa perquè no són vegans. Sí, la idea és que aquestes escenes ens facin pensar. Això pot generar rebuig, però no veia una altra manera de fer-ho.

- Dius que fer activisme en favor dels animals és fàcil. No has de fer res, simplement has de deixar de fer. És com deixar de fumar?
Sí, el fet de pensar que les coses són difícils fa que siguin més difícils. La renúncia que fas és molt relativa. Ningú et demana que facis res il·legal, ni tan sols que vagis a manifestacions. És simplement deixar de fer una cosa. La meva dieta és molt més variada ara que abans. La gent es pensa que té una dieta molt variada perquè és omnívora però s’alimenta a base de pasta, arròs i pollastre.

- Penses que el veganisme serà la pròxima revolució, com ho ha estat el feminisme en els darrers deu anys. Per què és important aquesta interseccionalitat?
Jo crec que és la lluita pendent que té la humanitat. En totes les interseccionalitats que conec sempre queden fora els animals. És com amb el català. Que sempre sembla que és més important qualsevol lluita abans que els drets lingüístics. Totes les lluites són rellevants. Hi ha una fal·làcia que és pensar que les lluites són excloents. Té tot el sentit del món ser feminista i ser antiespecista. Totes dues lluites estan en contra de la lògica de l’opressió. Oprimeixen l’altre, el que és vist com a diferent. I els animals són els més “altres”, i a més, no es poden defensar sols. En els moviments d’esquerres, s’hauria de començar a plantejar. I pel que fa a el feminisme, crec que se’n parla poc que la indústria càrnia i de la llet es basa a explotar els òrgans reproductius de les femelles.

- Hi ha referents catalans antiespecistes?
Hi ha una part més acadèmica, com la Marta Tafalla o la Núria Almiron. El Lluís Freixas està fent molt bona feina amb el llibre 'Sedició a la granja'. També hi ha l’Escoleta Vegana, ara publiquen un llibre infantil on els animals no es mostren des d’un punt de vista utilitarista. I l’Associació Vegana de Catalunya també fan una gran feina.