Judit Monclús
,
13/01/2020
Llibres

Núria Gil Duran: "La trajectòria de Cinta Sabaté ha estat molt íntima i silenciosa"

La doctora en Història de l’Art publica ‘Cinta Sabaté Querol, una dona escultora’, que repassa la biografia de l’artista tortosina
Núria Gil

Foto: 

Oriol Gracià
Núria Gil Duran
“Les escultures, les dones, de Cinta Sabaté són una sola dona i són totes les dones”. L’escriptora Zoraida Burgos inicia amb aquesta frase el pròleg –llindar, al llibre– de ‘Cinta Sabaté Querol, una dona escultora’ (Onada Edicions, 2019), el traçat biogràfic que la doctora en Història de l’Art Núria Gil Duran ha publicat sobre l’escultora tortosina Cinta Sabaté. La feminitat i la maternitat han caracteritzat la major part de l’obra de Sabaté, que amb les seves creacions i les seves dots docents ha contribuït a l’apoderament femení des de les formes que ha creat amb les seves mans. Ho ha fet al llarg d’una carrera excepcional però discreta que ara Gil Duran reivindica i homenatja al llarg de les pàgines d’aquest llibre que es publica dins la col·lecció 'Gent Nostra' de l’editorial benicarlanda.
"Cinta Sabaté sempre ha creat des d’un prisma generós, d’apropament humanitari, de col·laboració emotiva, d’empatia i d’aportació cap a les dones i homes que ha tingut a la vora"

- Assegura que la va engrescar a fer el llibre ‘Cinta Sabaté Querol, una dona escultora’ el fet de poder donar visibilitat a la tasca "d’aquesta dona invisible". Com pot haver estat tan invisible si, com s’assenyala al llibre, apareix una fotografia seva a la Gran Enciclopèdia Catalana al costat de la definició de la paraula ‘escultura’?
Cinta Sabaté va tenir moltes oportunitats de ser una gran escultora reconeguda, de fet, ho és i encara les té, les oportunitats. Sovint, però, la conjuntura fa que no sigui així i que algunes imatges i obres puguin passar desapercebudes. Tots sabem que influeixen els aspectes com l’ànim de projectar-se personalment i la lluita pel reconeixement. La seva trajectòria ha estat molt íntima i silenciosa.

- Per què cal reivindicar la figura de Cinta Sabaté en el món de l’art català?
Perquè es tracta de l’obra escultòrica fruit de tota una sèrie d’aprenentatges i referents d’escultors com Joan Rebull, Josep Clarà, Arístides Maillol, Manolo Hugué o Henry Moore que donen un resultat simbiòtic propi d’una obra carregada de sentiment que fa un homenatge a la dona i a la mare, sortint dels arquetipus i cànons de bellesa clàssics.

- El llibre traça la trajectòria vital i professional de Sabaté, qui, al llarg dels anys, va entrar en contacte amb importants noms de l’art. Tot i aquest fet, remarca com la va influenciar la inclinació artística de la seva mare, que va veure la vocació plàstica de la filla ben aviat. Creu que va ser un dels punts d’inflexió perquè la feminitat i la maternitat hagin significat la seva obra?
Benaurats els pares i mares que donen via lliure i impulsen els seus fills i filles a poder desenvolupar la seva creativitat o el seu talent en qualsevol àmbit. El contrari va a contravent, per natura. En aquest cas, crec que les temàtiques que han traçat el camí de l’escultura de Cinta Sabaté són una personificació del seu propi repte, als seus pensaments intrínsecs que, per una banda, són ella mateixa i per l’altra, representen totes les dones.

-“Són figures de formes contundents i dolces, on cap aresta no fereix la pell ni els ulls de qui s’hi acosta. Dones de mirada i expressió absorta, expectant o absent, que, estranyament, t’apropen un missatge de pau i de repòs”, diu Zoraida Burgos per definir la força i la delicadesa en l’escultura de Cinta Sabaté. Com a doctora en Història de l’Art, què creu que aporta la seva visió sobre aquesta feminitat al món escultòric?
Aporten rotunditat a unes figures aparentment fràgils. Aporten presència del cos femení en qualsevol de les seves estètiques, fora de les acadèmies i dels estereotips. Expliquen la fortalesa de la dona i els privilegis que tenim, com pot ser el fet d'estimar, el ser mare, ser intel·lectual i ser lliure, reflexionant i mirant cap al futur amb la idea de millorar, ni que sigui un xic, el nostre entorn.

- La poeta Carme Cruelles Rosales diu que les escultures i dibuixos de Cinta Sabaté aconsegueixen apoderar la figura femenina en tots els seus vessants amb una elegància i amb una naturalitat insòlita i extraordinària. La podem considerar avançada al seu temps?
Cinta va ser una de les poques dones que van tenir l’oportunitat d’avançar, d’incorporar-se al Reial Cercle Artístic de Barcelona, a la universitat, de formar-se, de rebre premis, d’aprendre del professorat, de visitar exposicions, de veure teatre i cinema a la Barcelona dels anys seixanta. Si tenim en compte la base participativa, creativa i cultural que ja havia fruït a Tortosa des de joveneta i li sumem aquesta trajectòria, sí, va ser avançada.

- Aquest apoderament el va traslladar també a les alumnes durant la seva tasca com a docent ja que fomentava la seva imaginació en lloc d’exercitar-les a copiar làmines...
Aquestes metodologies sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de les arts plàstiques encara ara no s’han aconseguit a totes les escoles. Per tant, la visió didàctica de Cinta Sabaté fou clau per a l’alumnat que va seguir el seu acompanyament. No podem desenvolupar la creativitat si només copiem. No podem evolucionar i prosperar en el pensament si solament fem el que ens ordenen.

- En el llibre, assenyala que Sabaté sempre ha buscat “pau i humanitat i cercar emocionar gent senzilla”. La seva bonhomia es trasllada a les seves obres?
Sí, la seva reivindicació no ha vingut del ressentiment, com podia ser el cas de la magnífica escultora de construccions oníriques Louise Bourgeois. Cinta Sabaté sempre ha creat des d’un prisma generós, d’apropament humanitari, de col·laboració emotiva, d’empatia i d’aportació cap a les dones i homes que ha tingut a la vora. Afortunadament, ha pogut transcendir en moltes més persones que les que ha tingut al seu costat, dia a dia. Per exemple, un dels seus darrers encàrrecs és el que va rebre de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), convertint l’obra 'Pas comunicatiu' en l’escultura que atorga el Premi Margarita Rivière.

- De fet, també incideix en el fet que, com a artista, ha estat sempre molt allunyada de la finalitat i l’ànim comercial de la seva obra. Pot ser un dels motius afegits a la invisibilitat que comentava al principi?
L’ànim comercial no ha estat el seu objectiu, seria lícit, però no ha esdevingut així. No ha buscat rellevància, ni projecció. Ha treballat de forma íntima, compartint i agraint als que s’interessaven per la seva obra.

- L’historiador de l’art Francesc Fontbona, en el text de l’exposició ‘Misteri de la forma, línia pura. El trajecte silenciós de Cinta Sabaté’, afirma que a banda del de la producció pròpia, Cinta Sabaté té el valor afegit de ser una artista plàstica inspiradora i que va provocar “la creativitat d’un home de lletres dels grans, com Gerard Vergés”. La capacitat creativa traspassa gèneres, doncs?
I tant! La literatura i la poesia, l’arquitectura, la pintura o l’escultura, totes les arts visuals en general, ens transmeten idees i missatges que ens fan pensar, ens fan relacionar el que veiem o llegim amb el que som cadascú de nosaltres i el bagatge o motxilla personal que portem incorporada i que es va carregant i ampliant mica en mica. El treball de Cinta Sabaté ha inspirat Gerard Vergés, Frederic Mauri, Zoraida Burgos, Ponç Pons, Tomàs Camacho o Alfred Giner Sorolla, entre d’altres.

- En el seu llibre, on hi ha textos de diferents personalitats que han estat en contacte amb Cinta Sabaté, n’hi ha un d’Irene Prades, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, que destaca un dels ensenyaments que li va transmetre l’escultora: “tot el que es fa amb l’ànima, es transmet”. Aquesta és la clau de volta per entendre la trajectòria de Sabaté?
S’ha evidenciat que els mestres i professors que mostren entusiasme i motivació no només per la seva tasca, sinó per la matèria de la qual són docents, ofereixen alts indicadors de motivació envers l’alumnat, cosa que és fonamental per al procés d’aprenentatge. Per fer estimar alguna cosa, has de compartir que l’estimes. D’altra manera, no pots projectar uns fets o pensaments si alhora s’allunyen de tu mateix o els transmets impostant.

- Fontbona també destaca la seva tasca, Núria, en posar el focus sobre l’escultura ebrenca, representada per figures com la de Cinta Sabaté. Hi ha uns trets definitoris d’aquest tipus d’escultura més enllà de la confluència en un mateix territori?
Els escultors ebrencs dels segles XIX i XX que he estudiat i Cinta Sabaté formen part de la “Llavor ebrenca”, expressió encunyada al títol de l’exposició que vaig comissariar l’any 2009 a Amposta. Cadascú en la seva època ha plasmat també el que reflectia el seu context. Un artista és el reflex d’un context, si partim del fet que és un individu integrant de la societat en què viu. Hi ha temàtiques que conflueixen en molts dels artistes d’aquest mapa d’escultors, però és ben diferent la dona que representa Julio Antonio o Soriano-Montagut a la que ens mostra Cinta Sabaté, òbviament. Som al segle XXI i "e pur si muove", com deia Galileo Galilei en referència a la seva visió del cosmos.

Més informació: 

També et pot interessar