Gerard Vergés: Mort l'home, nascut el clàssic

Una obra poètica quan abraça el sentit de perfecció es converteix en quelcom atemporal, el sentit de perfecció que podríem definir per "allò dit seria excel·lència sensitiva per a qualsevol lector o lectora de qualsevol època en qualsevol indret del mapa de la immensa Terra", ergo, allò escrit per Gerard Vergés seria Cultura exquisida en qualsevol dimensió temporal i espaial, perquè traspua mirada humana col·lectiva, des d'una mirada humana individual, el bell i profund tot general explicat i traduït poèticament des del brillant univers personal d'un artista sense fisures, la traspua i la embelleix, no som els mateixos ni les mateixes després de llegir Vergés, alguna cosa molt important de nosaltres es multiplica, com es multiplica gairebé màgicament la baula d'imatges i missatges que en regala a L'ombra rogenca de la lloba, aquest fet, el de canviar-nos per a bé, el de fer-nos humanament més perceptius i sensitius i immensos, ve d'una gràcia que tenen uns pocs, els clàssics de debò, i Gerard Vergés l'ha tinguda en escreix, un Renaixentista del segle XX ple de cultura, un artista de la forma i el fons, un esperit perfeccionista que ens ha fet entendre millor el concepte de Poesia com a sublim eixam imantador de la destresa humana, per acariciar amb paraules nascudes de la màgia, la sensibilitat lectora d'aquells que tot llegint-lo han comprés que en l'obra del poeta tortosí s'amagava l'infinit immens que l'esmentada destresa humana passada per l'exquisidesa d'un talent poètic únic ens ha atorgat.

 

Gerard Vergés hagués pogut viure en qualsevol època, perquè en qualsevol moment del gran rellotge de la història humana, hagués estat un home brillant, un poeta destacat, perquè en les seves obres s'amaga l'elegància astuta del llop que percep cada estel en la seva infinitud i màgia repetitica, i cada regal de la lluna en la seva generositat de llum, l'exquisida saviesa de l'abella que parla de la dolçor de la mel amb l'esperó elegit del que al lloc del verí i té Art. L'Art Literari en lletres grosses que ens deixa el poeta més captivadorament singular de la poesia dels últims cinquanta anys, la veu irrepetible feta tinta d'un home sense precedents i sense successors, fins a tal punt la seva autenticitat és indiscutible, ubicat per dret de talent natural al lloc dels grans.

 

 Ja eternitat, l'autor de llibres imprescindibles a la biblioteca dels devots de l'alta lírica, ens ha deixat clar, que un poeta amb traces tan majúsculament destres, ocupa vers a vers, un lloc de privilegi al fascinant univers de canviar el món per paraules que des d'Homer fins ahir mateix, tant de bé han fet a la condició humanista i humana de l'home i la dona.

 

El 23 d'abril del 2014, el genial udol poètic de l'Ebre, es feia ombra de tinta inesborrable, i claror de llum inesgotable. Un Clàssic amb majúscules traspassava el dia de Sant Jordi, talment Cervantes, Shakespeare o Josep Pla, i es feia referent immortal de l'exclusiva i eterna llista d'elegits amb Matrícula d'Honor que la història de les paraules té a bé brodar per al seu retaule de creadors estelars, un d'aquest estels ja s'emmiralla a la pell de l'Ebre amb el clar perfum de la blancor dels lliris que eclipsen tots els cards, al jardí de les delícies sensitives, on Gerard Vergés, car, és estel d'excepció per excepcional.

 

Bosc de tardor

Fa uns instants ha plogut i ara m'endinso,

silenciosament,

pel bosc humit de pins i de ginebres i de marcits verds

autumnals.

Sento un soroll darrera meu. Ets tu?

M'he equivocat, amor.

Eren gotes caient des de les fulles.